Sexe a God of War: tornaran les escenes “pujades de to” al remake?

L’anunci d’un possible remake de la trilogia grega de God of War ha reactivat una conversa que va molt més enllà dels gràfics o el combat. Entre fans veterans i nous jugadors, torna un dubte incòmode: què passarà amb aquell contingut que formava part de la identitat “excessiva” del Kratos clàssic.

Quan el sexe era un “minijoc” (i ningú s’escandalitzava tant)

A l’etapa de PS2 i PS3, God of War incloïa minijocs sexuals opcionals: seqüències resoltes amb botons en pantalla que insinuaven situacions íntimes sense mostrar res explícit. El cas més recordat és el de God of War III amb Afrodita, una escena plantejada com a premi i gag adult, amb talls de càmera i recursos fora de pla.

En aquell moment (principis i mitjans dels 2000), aquest tipus de contingut sovint es veia com una part de la provocació del videojoc “adult”: el mateix paquet que incloïa violència extrema, espectacularitat i una posada en escena que buscava impactar. Socialment, la recepció era diferent: hi havia menys debat públic sobre representació, consentiment o mirada masculina, i molts jugadors ho assumien com una “broma” o un extra.

Què pot passar ara al remake

Avui, però, el context ha canviat. Un remake de God of War podria optar per:

• Mantenir aquestes escenes per fidelitat (i evitar l’enuig dels fans més puristes).
• Retocar-les (canviar el to, la forma o el plantejament) per adaptar-les a una sensibilitat actual.
• Eliminar-les del tot si es considera que no encaixen amb el rumb modern de la saga.

El problema és que, com que el projecte estaria en una fase primerenca i se sap poc de l’enfocament, no es pot afirmar cap direcció concreta. Però la disjuntiva és clara: conservar el “Kratos excessiu” dels 2000 o alinear la trilogia grega amb el to més madur i narratiu dels últims jocs.

Està ben vist el sexe als videojocs?

Depèn de com es representi i de quin paper tingui. El sexe als videojocs no és necessàriament un tabú, però avui s’exigeix més cura: menys ús com a premi o gag, més coherència amb la història i menys sensació d’explotació. Quan una escena íntima està ben integrada i és respectuosa, pot ser tan legítima com qualsevol altre recurs narratiu. Quan es presenta com un “minijoc” per provocar, és més fàcil que es percebi com a antic o fora de lloc.

En definitiva, el debat no és només si hi haurà escenes sexuals al remake, si no quin significat tindran… i si el God of War grec vol tornar tal com era o amb una lectura més contemporània.