La IA ja canta davant del públic: Sophia, el robot humanoide que ha pujat a l’escenari a Hong Kong

La intel·ligència artificial continua entrant en espais que fins fa poc semblaven reservats només als humans. Ja no es limita als assistents virtuals, als xats, als cotxes o a les fàbriques. Ara també puja als escenaris. L’últim exemple és Sophia, el robot humanoide creat el 2016 per Hanson Robotics, empresa de Hong Kong especialitzada en intel·ligència artificial i robòtica.

La seva aparició ha tingut lloc en un concert de la gala anual de l’Orquestra Simfònica de la Universitat Baptista de Hong Kong (HKBU), celebrat al Centre Cultural de Kowloon Est, a Ngau Tau Kok. L’acte formava part de la commemoració del 70è aniversari de la HKBU i estava dedicat precisament a la relació entre les arts i la tecnologia.

La posada en escena tenia un punt de declaració d’intencions: un robot humanoide no com a demostració tècnica en una fira, sinó com a part d’un concert simfònic. Sophia hi va actuar com a solista i va interpretar tres peces originals amb l’orquestra: ‘Human Grace’, ‘I Am Your Mirror’ i ‘Wires and Steel’. Segons la informació difosa per la universitat i recollida també per Reuters, la humanoide va cantar i després va fer un breu discurs davant del públic.

El moment més simbòlic va arribar quan Sophia va parlar del seu paper en l’art. Tot i recordar que no sent com una persona, va dir que vol «simular aquesta connexió de la manera més autèntica possible». I va afegir: «Vull ser capaç de compartir emocions i històries a través de la música, encara que estigui feta de plàstic, circuits, cables i metall. És la meva manera de dir que soc aquí, que estic aprenent i que vull formar part d’aquesta bella experiència humana anomenada art».

La IA no només automatitza processos, sinó que també comença a ocupar espais culturals, emocionals i creatius.

Johnny Poon, degà d’Arts Creatives de la HKBU i director de l’orquestra, va defensar el valor d’aquest tipus de col·laboracions. Segons ell, «aquest tipus de col·laboracions ens proporciona més comprensió de l’enginy i la creativitat humana». La frase resumeix bé el fons del debat: la tecnologia no només imita, sinó que obliga els humans a preguntar-se què fa única la seva creativitat.

El cas de Sophia arriba en un moment en què els robots humanoides guanyen presència en molts àmbits. La mateixa informació recorda altres exemples, com l’ús que BMW preveu fer d’humanoides en la producció dels seus cotxes, o les reflexions de Kate Darling, experta en robots, que alerta que «la gent s’enamorarà cada vegada més de les màquines». També hi apareixen els crèdits periodístics de Clara Dalmau Merencio i la imatge signada per Sarah Yáñez-Richards / EFE.

La pregunta de fons és inevitable: fins on arribarà la intel·ligència artificial? De moment, ja escriu, conversa, simula emocions, camina, canta i comparteix escenari amb músics humans. Però el repte no és només què podrà fer la IA, si no quin lloc voldrem donar-li. Que un robot canti no vol dir que senti; que emocioni no vol dir que tingui emocions. I aquí és on comença el debat real: la tecnologia pot imitar cada vegada millor l’experiència humana, però la societat haurà de decidir si això és art, espectacle, experiment o una nova forma de relació entre humans i màquines.