Meta desprotegeix Instagram: adeu als missatges realment privats

La privacitat a les xarxes socials fa temps que ha deixat de ser una garantia. Cada clic, cada conversa, cada cerca i cada interacció alimenta un ecosistema digital dominat per unes poques grans empreses tecnològiques que coneixen amb un detall creixent qui som, què mirem, què comprem, què pensem i amb qui ens relacionem. Tot i que la Unió Europea ha aprovat mesures com el RGPD, la Llei de Serveis Digitals, la Llei de Mercats Digitals i la Llei d’intel·ligència artificial, el marge real de protecció dels usuaris continua sent limitat davant el poder de plataformes com Meta, Alphabet/Google, Apple, Amazon, Microsoft o ByteDance/TikTok.

La Llei de Serveis Digitals busca crear un espai digital més segur i protegir drets fonamentals dels ciutadans, mentre que la Llei de Mercats Digitals identifica grans plataformes com a “guardians d’accés” per limitar abusos de poder en el mercat digital. Però, malgrat aquest marc legal, la realitat és que els usuaris continuen sotmesos a unes condicions imposades per empreses que controlen bona part de la comunicació, la publicitat, les dades i, ara també, el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

El gran problema és que el dret a la intimitat avança molt més lentament que la capacitat tecnològica de les plataformes. La informació personal ja no serveix només per vendre anuncis: també pot ajudar a perfilar comportaments, entrenar sistemes, alimentar recomanacions i anticipar decisions dels usuaris. En aquest context, qualsevol retrocés en eines de protecció, com el xifratge d’extrem a extrem, encén totes les alarmes.

Meta fa marxa enrere amb Instagram

Ara, Meta ha decidit eliminar d’Instagram la possibilitat de protegir els missatges directes amb xifratge d’extrem a extrem, el sistema que impedeix que tercers —inclosa la mateixa companyia— puguin llegir el contingut de les converses. La mesura afecta els missatges directes d’Instagram i va entrar en vigor el 8 de maig de 2026, després que la companyia ja ho hagués anunciat mesos abans.

Fins ara, aquesta funció era opcional. Els usuaris que volien una capa extra de privacitat havien d’activar-la manualment a través de la configuració de l’aplicació. Instagram també va avisar que aquells que volguessin conservar els seus missatges privats havien de seguir unes instruccions per descarregar-los i guardar-los fora de la plataforma.

La mateixa companyia havia defensat fins ara que: “Els missatges i les trucades xifrats d’extrem a extrem garanteixen que només tu i les persones amb qui et comuniques pugueu veure o escoltar el que s’envia, i que ningú més, ni tan sols Meta, pugui fer-ho”. Aquesta possibilitat, però, desapareix d’Instagram.

De la promesa de Zuckerberg al retrocés actual

La decisió contrasta amb el discurs que Mark Zuckerberg va fer el 2019, quan Meta va anunciar que avançaria cap a serveis més encriptats després de polèmiques com l’escàndol de Cambridge Analytica, la firma que va explotar dades personals d’usuaris de Facebook per difondre propaganda favorable a Donald Trump i al Brexit.

Aleshores, Zuckerberg va escriure: “Quan penso en el futur d’Internet, crec que una plataforma de comunicació centrada en la privacitat serà encara més important que les plataformes obertes actuals”. I afegia: “La privacitat ofereix a les persones la llibertat de ser elles mateixes i relacionar-se d’una manera més natural, i aquesta és la raó per la qual creem xarxes socials”.

Ara, aquella promesa queda tocada. El periodista i analista tecnològic Casey Newton ho ha resumit amb contundència: “És la primera vegada que una plataforma important fa marxa enrere en matèria de proteccions de xifratge, i és un senyal preocupant per al futur de les comunicacions privades”.

Meta defensa la decisió i envia els usuaris a WhatsApp

Davant les crítiques, Meta ha respost amb un comunicat breu: “Molt poques persones activaven la missatgeria amb xifratge d’extrem als missatges directes, per això eliminarem aquesta opció d’Instagram en els pròxims mesos. Qui vulgui continuar enviant missatges amb xifratge d’extrem a extrem pot fer-ho fàcilment a WhatsApp”.

La companyia, però, no ha respost a totes les preguntes dels periodistes sobre l’abast real del canvi ni sobre les conseqüències per a la privacitat dels usuaris. Segons informacions recollides per mitjans com Reuters, la introducció del xifratge d’extrem a extrem ja havia generat malestar dins de Meta, on alguns comandaments el van arribar a qualificar d’“irresponsable”.

El motiu és el debat de fons: el xifratge protegeix la intimitat de milions d’usuaris, però també dificulta que les plataformes puguin detectar determinats abusos, com l’assetjament, l’explotació sexual de menors o possibles usos vinculats al terrorisme. Aquest argument, però, no convenç els defensors de la privacitat, que veuen en la decisió de Meta un precedent perillós.

Un nou cop al dret a la intimitat digital

El cas d’Instagram evidència fins a quin punt els usuaris depenen de decisions unilaterals de les grans tecnològiques. Avui una funció existeix, demà desapareix. Avui es promet més privacitat, demà es redueix. I, mentrestant, la protecció de les dades personals, la seguretat dels missatges i el dret a la intimitat queden atrapats entre els interessos comercials, la pressió reguladora i les necessitats de control de les plataformes.

En plena expansió de la intel·ligència artificial, la decisió de Meta amb Instagram no és només un canvi tècnic: és un avís. Les xarxes socials acumulen cada vegada més informació sobre la vida privada dels usuaris, i la desaparició del xifratge d’extrem a extrem en una plataforma massiva reforça la sensació que la privacitat digital és cada cop més fràgil.