Google i SpaceX volen portar la febre de la IA a l’espai
Les grans tecnològiques busquen energia i espai per alimentar uns centres de dades cada vegada més exigents

Starship, el megacoet de SpaceX, s'enlaira en una reeixida missió de prova / Associated Press
La cursa per la intel·ligència artificial ja no es juga només a la Terra. Les grans empreses tecnològiques busquen noves maneres d’alimentar uns centres de dades que consumeixen cada vegada més energia i que s’han convertit en una peça clau per entrenar i fer funcionar els sistemes d’IA. En aquest context, Google i SpaceX, la companyia aeroespacial d’Elon Musk, negocien una possible aliança per portar servidors informàtics a l’espai.
Segons ha avançat The Wall Street Journal, el gegant tecnològic estudia utilitzar els coets de SpaceX per posar en òrbita milers de servidors. La idea és que aquests equips funcionin amb plaques solars capaces d’aprofitar la llum del sol per generar l’energia necessària per alimentar sistemes d’intel·ligència artificial. És una tecnologia encara experimental, però que la indústria ja observa com una possible nova frontera.
El projecte arriba en un moment en què la IA generativa ha disparat la demanda de capacitat informàtica. Empreses com Google, Anthropic o altres gegants de Silicon Valley necessiten infraestructures cada vegada més grans per competir en un mercat dominat pels models avançats, com Claude o ChatGPT. El problema és que aquests centres consumeixen molta electricitat, ocupen grans extensions de terreny i depenen de condicions climàtiques, energètiques i geogràfiques que limiten el seu creixement.
Aquí és on apareix l’espai com a possible solució. Uns centres de dades en òrbita podrien aprofitar una exposició solar molt més constant que a la Terra i evitar alguns dels límits de les instal·lacions terrestres. Tot i això, diversos experts del sector qüestionen la viabilitat real d’aquesta promesa, tant pels costos com per les dificultats tècniques de mantenir milers de servidors fora del planeta.
Per a Elon Musk, però, aquesta visió també té un fort component econòmic. Segons la informació publicada, el fundador de SpaceX vol captar l’interès dels inversors de cara a una possible sortida a borsa de la companyia, prevista per a l’estiu. L’objectiu seria assolir una valoració superior als dos bilions de dòlars, cosa que convertiria aquesta operació en la sortida a borsa més gran de la història. La companyia ja ha fet proves amb Starship, el seu megacoet, en una missió destacada per Associated Press.
L’interès no es limita a Google. A principis d’any, SpaceX va sol·licitar a un organisme regulador dels Estats Units permís per llançar fins a un milió de satèl·lits destinats a aquest tipus d’infraestructura. Anthropic, la start-up d’IA generativa coneguda pels models Claude, també ha mostrat interès a col·laborar amb la firma de Musk per posar centres de dades en òrbita.
Google, per la seva banda, ja havia anunciat que preveu començar a llançar prototips de satèl·lits el 2027 amb Planet Labs, dins del projecte Project Suncatcher. El seu conseller delegat, Sundar Pichai, va defensar al novembre, en una entrevista amb Fox News, que d’aquí a una dècada aquesta podria ser una manera més habitual de construir centres de dades.
La proposta encara genera dubtes, però mostra fins a quin punt la intel·ligència artificial està transformant les prioritats de les grans empreses tecnològiques. El repte ja no és només crear models més potents, sinó trobar l’energia, l’espai i la infraestructura necessaris per sostenir-los.
- L'actor Milo Manheim celebra la victòria d'Espanya pels carrers de Girona
- 365 Obrador s'instal·la a Olot malgrat algunes queixes locals
- Mor un home de 47 anys en caure per un talús de deu metres a Olot
- Aquestes són les platges de la Costa Brava que disposen de serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda
- Girona ultima la seva transformació en el regne de Corona per al rodatge d''Enredados
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- Necrològiques del 20 de juliol de 2026
- El celler empordanès que va néixer d'un somni d'estiu