Europa vol tancar la porta a Huawei: Espanya i Alemanya planten cara al veto que sacseja el 5G

La Unió Europea torna a mirar cap a Huawei amb desconfiança. La Comissió Europea fa anys que alerta que el gegant xinès de les telecomunicacions pot representar un «alt risc» per a la ciberseguretat i demana als Vint-i-set que l’excloguin de les xarxes 5G. Ara, però, aquella recomanació podria fer un pas més i convertir-se en una obligació per a tots els estats membres.

El debat és delicat perquè afecta directament una de les infraestructures més sensibles del continent: les xarxes de telecomunicacions. El 5G no només serveix per tenir més velocitat al mòbil. També és clau per a empreses, serveis públics, transports, hospitals, indústria, administracions i sistemes que depenen cada vegada més de la connexió digital.

Per això Brussel·les tem que l’ús d’equips de Huawei o de la també xinesa ZTE pugui obrir una porta al ciberespionatge. La preocupació europea és que una empresa sotmesa a la influència de Pequín pugui convertir-se en un punt feble dins les xarxes del continent. Huawei, però, ha negat reiteradament aquestes acusacions.

Què és el veto a Huawei?

El veto a Huawei consisteix a prohibir o limitar l’ús dels seus equips en les xarxes de telecomunicacions europees, especialment en els components més sensibles del 5G. La Comissió Europea recomana des del 2020 excloure els proveïdors considerats d’alt risc, però fins ara aquesta decisió depenia de cada país.

Això podria canviar. L’Executiu comunitari, presidit per Ursula von der Leyen, vol revisar la Llei de Ciberseguretat per incloure-hi els riscos vinculats a la influència de països estrangers. Aquesta reforma podria convertir les advertències de Brussel·les en normes vinculants per a tota la UE.

Si això passa, els estats membres ja no tindrien només una recomanació sobre la taula, sinó una obligació legal de vetar determinades tecnologies. I això obriria un conflicte polític, econòmic i diplomàtic de primer ordre amb la Xina.

Per què Huawei fa tanta por a Brussel·les?

El problema no és només tecnològic. També és geopolític. La Unió Europea està atrapada enmig de la guerra comercial i tecnològica entre els Estats Units i la Xina, i Huawei s’ha convertit en un símbol d’aquesta batalla.

A Brussel·les hi ha qui veu la companyia com un possible «cavall de Troia» al servei del règim de Xi Jinping. La por és que els seus equips puguin facilitar accessos no autoritzats, vigilància o intervencions sobre xarxes estratègiques. En altres paraules: que la dependència tecnològica d’un proveïdor xinès acabi posant en risc la sobirania digital europea.

La companyia sempre ha rebutjat aquesta imatge i defensa que és una empresa tecnològica que compleix les normatives dels països on opera. Però la desconfiança política continua creixent.

Espanya s’oposa al pla de Brussel·les

En aquest escenari, Espanya s’ha situat entre els països que s’oposen a convertir el veto en una imposició europea. El Govern de Pedro Sánchez defensa que han de ser els estats membres els qui decideixin quins proveïdors poden participar en les seves infraestructures.

Madrid manté una relació cada vegada més estreta amb la Xina i ha obert la porta a més inversió del gegant asiàtic. Segons la informació original, Espanya té actualment dos contractes públics que, de manera indirecta, inclouen material de la firma de Shenzhen, un dels quals a Catalunya. Un tercer contracte, de 10 milions d’euros i adjudicat a Telefònica, va ser revocat l’estiu passat per «criteris de sobirania espanyola».

La posició espanyola incòmoda Brussel·les perquè evidencia la divisió interna dins la UE. Mentre alguns països volen apartar Huawei com més aviat millor, altres prefereixen no trencar ponts amb la Xina ni assumir el cost econòmic de substituir els equips.

Alemanya també planta cara, però amb matisos

Alemanya també colidera l’oposició a les intencions de la Comissió Europea, segons Bloomberg. El cas alemany, però, és més complex. El Govern del canceller Friedrich Merz té discrepàncies internes, però Berlín ja va acordar el 2024 excloure els components crítics de Huawei i ZTE del nucli de les seves xarxes 5G abans que acabi aquest any.

A més, Alemanya preveu retirar aquests elements d’altres xarxes d’accés i transport abans de finals del 2029. Per tant, Berlín no defensa una barra lliure per a Huawei, sinó que qüestiona que Brussel·les imposi una prohibició general per sobre dels governs nacionals.

Aquesta és la batalla de fons: qui ha de decidir sobre la seguretat de les xarxes 5G, la Comissió Europea o cada estat membre?

Només 13 dels 27 han actuat contra Huawei

La divisió és evident. Segons fonts comunitàries citades pel South China Morning Post, només 13 dels 27 estats membres han pres mesures contra Huawei. Altres països han ignorat les recomanacions europees o han preferit aplicar restriccions parcials.

Suècia va prohibir l’ús de tecnologia de Huawei ja el 2020. Romania i Estònia van modificar la seva legislació el 2021. França, Lituània i Portugal han aplicat restriccions menys directes, però que poden acabar provocant el mateix efecte: la retirada progressiva dels components de la firma xinesa. Itàlia no ha aprovat una prohibició general, però es reserva el dret de veto cas per cas. Finlàndia també vol ampliar el veto reduït que va adoptar fa cinc anys.

El cost del veto: milers de milions d’euros

Un dels grans obstacles és el cost econòmic. Substituir els components de Huawei no és senzill ni barat. Segons càlculs de Brussel·les, les empreses de telefonia mòbil haurien de destinar entre 3.400 i 4.300 milions d’euros durant els pròxims tres anys per reemplaçar aquests equips.

Això explica per què alguns governs i operadors són reticents a una prohibició general. El veto pot reforçar la seguretat digital, però també pot encarir les xarxes, obligar a refer infraestructures i tensar encara més les relacions comercials amb la Xina.

El TJUE dona aire als partidaris de la prohibició

Els partidaris d’un veto europeu tenen un argument important. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, va dictaminar al març que la Comissió pot passar per sobre dels estats membres per adoptar una prohibició d’aquest tipus sense haver d’indemnitzar els operadors de telecomunicacions pel cost de substituir els equips de Huawei.

Això dona força a Brussel·les i deixa Espanya i Alemanya en una posició incòmoda. El conflicte ja no és només sobre una empresa xinesa, sinó sobre qui controla la seguretat tecnològica d’Europa.

El cas Huawei mostra fins a quin punt la ciberseguretat, el 5G, la política exterior i l’economia s’han barrejat. La UE vol protegir les seves xarxes d’un possible risc d’espionatge. Espanya i Alemanya, en canvi, volen preservar marge de decisió nacional. I al mig hi ha una pregunta que cada vegada pesa més: fins on està disposada Europa a arribar per reduir la seva dependència tecnològica de la Xina?