La IA que fa tremolar la ciberseguretat: Espanya ja pot provar Mythos, el model secret d’Anthropic

Espanya ja té accés a Mythos, el nou model d’intel·ligència artificial d’Anthropic que ha encès les alarmes en el món de la ciberseguretat. No es tracta d’un xatbot convencional ni d’una eina pensada per al gran públic, sinó d’un sistema confidencial capaç d’analitzar programes, xarxes i sistemes informàtics per trobar-hi vulnerabilitats amb una rapidesa i una precisió sense precedents.

Aquest és, precisament, el motiu de la por. Mythos pot ser una eina molt poderosa per defensar administracions, empreses i infraestructures crítiques abans que siguin atacades, però també podria convertir-se en una arma perillosa si caigués en mans equivocades. La mateixa capacitat que permet descobrir una esquerda de seguretat per corregir-la també pot servir per explotar-la i preparar ciberatacs sofisticats.

Anthropic, la start-up nord-americana que competeix amb OpenAI, la creadora de ChatGPT, va anunciar a l’abril que havia desenvolupat aquesta IA i va optar per no llançar-la públicament. La companyia va decidir restringir-ne l’accés a un grup molt limitat d’institucions i empreses, precisament pel risc que el model pogués ser utilitzat amb finalitats ofensives.

Per què Mythos inquieta tant?

La inquietud al voltant de Mythos neix del seu potencial. Segons Anthropic, el model pot exposar errors en sistemes informàtics a una velocitat molt superior a la d’un equip humà. Això pot canviar les regles del joc en la seguretat digital: una administració podria anticipar-se a un atac, una empresa podria blindar els seus servidors i un operador d’un servei essencial podria detectar punts febles abans que els aprofitin els ciberdelinqüents.

Però l’altra cara és molt més inquietant. Si una IA és capaç de trobar vulnerabilitats amb tanta eficàcia, també pot ajudar a identificar objectius, preparar intrusions i accelerar atacs contra hospitals, xarxes elèctriques, sistemes financers, transports o comunicacions. Per això Mythos no s’ha obert al públic i només es prova dins d’un entorn controlat.

Diversos experts han qüestionat el relat d’Anthropic i han demanat prudència davant l’expectació generada. Tot i això, les avaluacions independents citades en la informació original apunten que Mythos podria ser una eina ofensiva molt potent. Aquesta combinació —una tecnologia defensiva amb capacitat d’ús ofensiu— és el que ha posat en alerta governs i organismes de tot el món.

Espanya entra en el grup que podrà provar-la

L’accés d’Espanya arriba després de la pressió de la Unió Europea per no quedar al marge d’aquesta tecnologia. El vicepresident espanyol i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, havia demanat a principis de maig un «accés primerenc» a Mythos per evitar que Europa fos «una regió de segona» en el debat sobre la IA de frontera.

Finalment, Anthropic ha inclòs l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat, l’ENISA, dins del Projecte Glasswing, el programa restringit que permet provar Mythos Preview amb «finalitats defensives». Això obre la porta perquè Espanya també pugui participar en l’avaluació del model i estudiar-ne els riscos, les possibilitats i les mesures de protecció necessàries.

Fonts del Govern espanyol han defensat que aquesta participació és una mostra de la influència d’Espanya en el debat internacional sobre la governança de la intel·ligència artificial i reforça el seu paper en el desenvolupament d’una IA responsable.

Una eina per defensar-se o una nova amenaça?

El gran dilema de Mythos és que pot ser totes dues coses alhora. En mans d’experts en ciberseguretat, pot ajudar a descobrir errors abans que siguin explotats. En mans equivocades, podria reduir el temps necessari per organitzar un atac i multiplicar-ne l’abast.

Per això el cas Mythos s’ha convertit en un exemple del nou escenari que obre la intel·ligència artificial generativa: models cada vegada més capaços, més útils i també més difícils de controlar. La pregunta ja no és només què pot fer una IA, sinó qui hi té accés, amb quines garanties i sota quina supervisió.

Anthropic guanya terreny a OpenAI

La companyia que hi ha darrere de Mythos és Anthropic, fundada per Dario Amodei i coneguda pels seus models Claude. La firma s’ha convertit en una de les grans rivals d’OpenAI i, segons la informació original, ja l’estaria superant en alguns indicadors empresarials.

Anthropic ha avançat en clients corporatius i espera obtenir el seu primer benefici operatiu, de 559 milions de dòlars, durant el segon trimestre. OpenAI, en canvi, pronostica pèrdues anuals de 14.000 milions de dòlars. A més, Anthropic també ha avançat la companyia de ChatGPT en els tràmits per sortir a borsa, en una operació que podria convertir-se en una de les més grans registrades.

Mythos, però, situa aquesta competició en un terreny molt més delicat. La cursa per liderar la intel·ligència artificial ja no només es juga en els xatbots o en les eines de productivitat, sinó també en la capacitat de detectar, defensar i, potencialment, atacar els sistemes digitals dels quals depèn bona part del món.