Què és el «núvol públic sobirà» que es construirà a Catalunya?

La Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest dimarts que invertirà 481 milions d’euros en la creació d’un «núvol públic sobirà» que sostingui de manera segura els serveis digitals de l’Administració catalana, igual que del sector privat. Però, ¿de què es tracta realment aquest projecte?

Tot el que fas a internet se sosté sobre el núvol, un concepte eteri que sobre el terreny es tradueix en infraestructures colossals plenes de servidors informàtics que emmagatzemen grans volums de dades i realitzen càlculs sense parar perquè puguis enviar correus electrònics, accedir a les xarxes socials, veure sèries o utilitzar aplicacions d’intel·ligència artificial. Sense aquests sistemes, el món digital s’enfonsa, també els serveis digitals de l’administració pública.

Durant les dues últimes dècades, la Unió Europea ha depès de proveïdors de ‘cloud’ estrangers per gestionar les dades dels seus ciutadans, també les més sensibles. Gairebé un 70% del núvol europeu està en mans d’Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure i Google Cloud. Aquesta dependència tecnològica dels Estats Units ha passat a ser vista com una amenaça, especialment després de la tornada al poder de Donald Trump, que no ha dubtat a utilitzar-la com a eina de coacció.

Sobirania com a tendència

Aquest context explica que cada vegada més països i regions de la UE, també Catalunya, apostin per empreses europees de computació al núvol que permetin un control total de les dades i que posin la seva gestió sota la jurisdicció comunitària. La Generalitat defineix el seu projecte de «núvol públic sobirà» com «una infraestructura estratègica que situa el país com a líder en el desenvolupament de serveis digitals alineats amb les estratègies europees».

Amb això, les administracions públiques volen garantir que la informació que gestionen compleix amb lleis com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), però, sobretot, que no s’envia a tercers països com els EUA que no tenen el mateix respecte a la privacitat. I és que la Cloud Act nord-americana, una llei aprovada el 2018, obliga les empreses tecnològiques a facilitar l’accés del Govern a les dades que gestionen –tant dins com fora del país– amb una sol·licitud governamental vàlida.