Trump tanca l’aixeta de la IA més poderosa i la Unió Europea prepara el contraatac

La intel·ligència artificial ja no és només una cursa tecnològica entre grans empreses. També s’ha convertit en una batalla de poder entre magnats, governs i institucions que volen controlar els models més avançats del món.

Companyies com Anthropic, OpenAI i Google desenvolupen sistemes cada vegada més potents, capaços de crear continguts, detectar vulnerabilitats informàtiques i fins i tot automatitzar atacs. Al darrere hi ha interessos econòmics enormes, decisions polítiques i una preocupació creixent per la ciberseguretat.

El model que va espantar els governs

A l’abril, l’empresa nord-americana Anthropic va anunciar que havia desenvolupat Claude Mythos 5, un model d’IA tan avançat que podia detectar bretxes de seguretat i automatitzar ciberatacs amb una rapidesa sense precedents.

La seva potència va generar inquietud entre governs de tot el món. Alguns països europeus, entre ells Espanya, van demanar accedir-hi per utilitzar-lo de manera defensiva i corregir vulnerabilitats dels seus sistemes informàtics.

Anthropic, però, va decidir no obrir el model al públic general. La companyia considerava que les mateixes capacitats que permetien reforçar la seguretat també podien ser utilitzades per llançar atacs.

Què ha fet Donald Trump?

Tot i que alguns governs europeus van arribar a accedir a aquest tipus d’eines, el Govern de Donald Trump va imposar un veto a mitjan juny que va deixar Europa fora.

Aquesta decisió ha reforçat la preocupació de la Unió Europea, que veu com l’accés a les tecnologies més importants depèn de les decisions polítiques dels Estats Units i de grans empreses privades.

La situació afecta models com Mythos, d’Anthropic, i també GPT-5.6 Sol, d’OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT. No està clar com podrà accedir-hi Europa si Washington manté el bloqueig.

La resposta de la Unió Europea

La Comissió Europea ha presentat un Pla d’Acció sobre ciberseguretat i intel·ligència artificial per reduir aquesta dependència i reforçar la protecció dels sistemes informàtics europeus.

L’Executiu comunitari vol establir un sistema amb «condicions clares i transparents» que garanteixi un «accés estructurat» dels sectors públic i privat europeus als models d’IA més avançats i importants per a la seguretat.

La vicepresidenta executiva de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia de la Comissió Europea, Henna Virkkunen, ha anunciat també la creació d’una «capacitat d’avaluació de la UE».

Aquesta unitat permetrà que els proveïdors d’IA sotmetin els seus models a proves independents, tal com exigeix la Llei europea d’IA. Es crearà mitjançant una «convocatòria específica» i es preveu que comenci a funcionar l’any 2027.

Brussel·les vol una IA pròpia

La resposta europea no es limitarà a intentar accedir als models nord-americans. La Comissió Europea també organitzarà un concurs públic per desenvolupar solucions europees d’intel·ligència artificial destinades a protegir les infraestructures digitals de la Unió.

L’objectiu és augmentar la inversió en «capacitats sobiranes» i reduir la dependència de les grans tecnològiques estrangeres.

Aquest impuls es farà a través de les futures gigafactories d’IA, entre les quals hi ha la que es podria instal·lar a Catalunya, i del futur fons de capital European Tech.

Proves en hospitals, bancs, energia i transport

La Unió Europea també crearà una plataforma per provar sistemes d’IA aplicats a la ciberseguretat, incloent-hi simulacions d’atacs i vulnerabilitats.

Aquestes proves serviran per entendre millor com utilitzar la tecnologia en sectors estratègics com el sanitari, l’energètic, el transport i el financer.

El Banc Central Europeu (BCE) ja ha demanat als principals bancs de l’eurozona que presentin plans concrets per afrontar els riscos associats a models avançats com Mythos.

«La IA està transformant el concepte de ciberseguretat»

Henna Virkkunen ha advertit que Europa ha d’actuar davant d’un escenari en què la IA pot ser alhora una eina de defensa i una arma digital.

«La IA està transformant el concepte de ciberseguretat i ens hi hem d’adaptar. La UE té bases sòlides per ajustar la seva resposta davant de les vulnerabilitats que presenten les noves tecnologies. Hem d’aprofitar i potenciar les capacitats, les xarxes i el marc legal existents per reforçar la ciberseguretat que protegeix el nostre entorn digital», ha remarcat.

La pugna entre Donald Trump, els gegants tecnològics dels Estats Units i la Unió Europea mostra que el control de la intel·ligència artificial ja és una qüestió de sobirania, influència política i seguretat global.