05 de novembre de 2008
05.11.2008

TV3 estrena aquesta nit el documental "Setembres", el 2n film de Carles Bosch

Es tracta d'un retrat de l'amor a les presons espanyoles que parteix d'un festival de cançó

05.11.2008 | 01:00
Norma i Gardoqui canten en un moment del festival que va seguir Carles Bosch i que retrata a "Setembres".

Després del capítol de Sense embuts dedicat a les presons (21.45), TV3 emet avui, a les 22.10 h, la segona pel·lícula de Carles Bosch, el director de Balseros. Es tracta d'un retrat de l'amor a les presons espanyoles. Té com a punt de partida el Festival de la Cançó que se celebra a la presó de Soto del Real, a Madrid.
Setembres es va estrenar en cinemes l'any passat amb l'aplaudiment de la crítica, i aquesta és la primera vegada que s'emet per televisió. El seu autor, Carles Bosch, és un dels reporters més veterans del programa 30 minuts de TV3. La seva pel·lícula anterior -el debut Balseros- va ser nominada als Oscar del 2004 en la categoria de Millor Documental.
Bosch explica que Setembres és un film amb dues cares. D'una banda, "és una pel·lícula que permet, a través de l'amor, entendre més la presó". De l'altra, "utilitza la presó com a excusa per parlar sobre l'amor", un tema "que no tracten mai els documentals, perquè és molt eteri". El director assegura que no va fer aquest documental "per transmetre un missatge", però intenta "que l'espectador arribi per si mateix a una conclusió": que "les presons han de ser molt dignes". "A la presó, l'únic dret que hauries de perdre és la llibertat de moviment, però la resta s'haurien de preservar", reivindica.
L'autor va tenir la idea de rodar Setembres arran d'una experiència personal, ja que "tenia un amic complint condemna a Madrid". "Em van convidar a rodar els assajos d'aquest Festival de la Cançó com a record per als presos i em va interessar molt", explica.
Setembres comença al Festival de la Cançó que cada setembre acull la presó de Soto del Real. Els participants són reclusos vinguts de diferents presons, i vuit, 4 homes i 4 dones, són els protagonistes del documental. Després del festival, quan tornen a la rutina carcerària, ens permeten entrar en la intimitat de les seves relacions d'amor.
L'amor, o la seva absència, serveix de llenguatge comú perquè l'espectador entengui el món de la presó des d'una òptica pròxima. Durant un any -de setembre a setembre i entre festival i festival-, la pel·lícula narra les seves històries d'amor: com es consoliden o com es desintegren.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema