Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. 30 minuts aborda aquesta nit la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració, mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.

El reportatge (de Marc Faro i Anna Teixidor) segueix les trajectòries personals de diversos immigrants un any enrere, permet veure els efectes de la crisi en aquest col·lectiu i copsar els problemes de convivència que pot generar l'actual situació econòmica. Així mateix, reflexiona sobre el col·lapse econòmic dels ajuntaments, el dèficit de recursos que destina l'administració estatal i autonòmica en matèria d'immigració i l'última retallada pressupostària en aquest àmbit.

En els anys seixanta, en plena etapa del "desarrollismo" franquista, el Patronat de l'Habitatge va construir a Salt diverses illes d'habitatges ocupades gairebé exclusivament per immigrants provinents de diversos punts de l'Estat espanyol. En aquell moment, Salt començava a ser la ciutat dormitori de Girona i durant alguns anys, fins i tot, hi quedaria annexionada (1975-1983). Les primeres famílies del sud d'Espanya que hi van arribar van prosperar gradualment i d'acord amb les seves capacitats econòmiques es van anar traslladant a altres zones de la població i de la comarca. Ara, aquells immobles han estat ocupats per immigrants de 80 nacionalitats, majoritàriament, d'origen marroquí, gambià i hondureny. Inicialment, aquestes illes d'edificis es van construir als afores de Salt, però el creixement urbanístic les ha situades en el centre del municipi.

Una particularitat significativa respecte a altres poblacions receptores d'immigració, que encara tenen els barris "d'acollida" als afores de la ciutat. La seva ubicació, doncs, evidencia encara més la concentració d'immigrants en un dels espais més visibles com és el centre de la població. Només en aquest barri, els immigrants representen el 80% de la població (el perfil és home jove i sol) i es calcula que la meitat estan a l'atur.

Problemes de seguretat

En els últims mesos, la tipologia de robatoris ha canviat i ha transcendit que cinc dels vuit delinqüents més reincidents de les comarques gironines viuen a Salt. Una situació que ha provocat una percepció d'inseguretat creixent que, fins i tot, va fer suspendre el plenari municipal a finals de febrer per les queixes de més de tres-cents veïns.

Salt és, a més, una porta d'entrada d'immigrants que troben aquí el seu quilòmetre zero abans de buscar feina o habitatge en altres nuclis. Tot i que el nombre de nouvinguts ha caigut en picat en l'últim any per la creixent recessió econòmica, Salt continua sent punt de partida i de transició per a molts.

Aquesta història de nouvinguts i gent de pas ha convertit Salt en un laboratori de proves i la converteixen en un exemple de les dificultats que pateixen els immigrants davant la situació actual, del dèficit de recursos que hi destina l'Administració estatal i autonòmica, de la fràgil convivència que s'estableix entre els mateixos estrangers i també amb aquells antics immigrants (majoritàriament persones d'edat avançada) que encara viuen en aquesta zona i que també estan patint els efectes de la crisi.