Aquest dimarts 20 de gener, a les 22.00, "Sense ficció" emet "L´últim partit. 40 anys de Cruyff a Catalunya", una coproducció de Bonita Films i Televisió de Catalunya. Un documental dirigit per Jordi Marcos que ajuda a perfilar el retrat d´un home que s´ha convertit en un mite, Johan Cruyff.

Amb motiu del 40è aniversari de l´arribada de Johan Cruyff al Futbol Club Barcelona -va ser fitxat el 13 d´agost del 1973-, ell mateix i un seguit de personatges ajuden a perfilar el retrat d´un home que s´ha convertit en un mite i en una llegenda viva.

Des de Marjolijn van der Meer, viuda d´Armand Carabén -el gerent del Barça que fitxa Cruyff i qui li explica la realitat social i política que hi ha darrere del "més que un club"-, fins a Vicente del Bosque, passant per Xavier Sala i Martín, Pep Guardiola, Xavi Hernández, Xavier Folch, Magda Oranich, Ferran Adrià, Josep Carreras o Jordi Cruyff, opinen sobre l´exjugador, exentrenador, exseleccionador, amic, pare, mestre, que aplica la seva particular filosofia de la vida a tots els temes tractats: el Barça, la política, la solidaritat, Catalunya i els catalans, el lideratge, etc., sense defugir en cap moment de fer-ho d´una manera totalment oberta i desinhibida.

L´ídol mundial que va capgirar la història d´un club i, en certa manera, la mentalitat d´una societat, va arribar a un país en què hi havia una dictadura feixista des de feia quaranta anys. Venia amb un comportament de vida propi d´una democràcia a un país que volia recuperar la seva identitat i així va continuar actuant, com a jugador, primer, i com a entrenador, després. Va influir en la gent, però també en els mitjans de comunicació. "Ens ha ensenyat a guanyar", diu Josep Carreras. I Guardiola anima a tothom a preguntar-se, una vegada i una altra, "quin és l´inici de tot el que tenim ara?".

El documental és el retrat d´un home que sempre ha dit què pensa i que sempre s´ha sentit lliure; en definitiva, d´un líder nat, d´un lliurepensador obsessionat per fer feliç la gent i que no pot deixar de "pensar social", com diu ell mateix, en contraposició a l´individualisme.