Avets de Douglas, troncs profetes, gegants, nans, litres de cafè i pastís de cirera conformaven el paisatge imaginari de Twin Peaks, una sèrie on l'estrany i la quotidianitat es fonien d'una manera mai vista a la televisió i el seu retorn, aquesta pròxima matinada, és un dels més esperats en molts anys. El final abrupte d'una accidentada segona temporada, amb problemes d'audiència, un 10 de juny de 1991, va deixar l'espectador congelat i amb la incògnita de si es compliria l'anunciat per Laura Palmer en un somni de l'agent Cooper: el seu retrobament 25 anys després.

El primer episodi de Twin Peaks es va emetre als Estats Units el 8 d'abril de 1990 a través de la cadena ABC en horari de màxima audiència i va ser un èxit immediat, igual que la resta dels vuit episodis de la primera temporada. La segona, en canvi, va ser més irregular. Frost i Lynch no van poder treballar junts. Els canvis en la graella decidits per la cadena no van ajudar i la sèrie va tenir un final una mica precipitat, encara que Lynch es declara satisfet amb l'últim episodi, que va dirigir ell i que va escriure Frost juntament amb uns altres dos guionistes.

Tot aquest món estrany tornarà a irrompre ara a les pantalles de televisió enmig de grans expectatives. La nova edat d'or que viuen les sèries de televisió ha obligat a mirar enrere i reconèixer Twin Peaks com la precursora. Sèries com Doctor en Alaska, Expediente X, Lost o True Detective, entre altres, li deuen molt a aquesta imatge congelada de l'Amèrica naïf dels 50, on el temps s'aturava i la natura s'expandia, fins que el terror va irrompre enmig de la tranquil·litat.

Per donar la benvinguda als nous lliuraments de la ficció, Movistar +, que els emetrà simultàniament amb els Estats Units i en exclusiva, ha preparat Twin Peaks, el fenómeno cultural de los 90, un especial que indaga sobre les claus del major fenomen televisiu de la dècada dels 90 i analitza l'impacte que va tenir la sèrie a l'Espanya de fa 27 anys. L'especial ofereix el punt de vista de diversos personatges, com Alberto Rodríguez, Paco León, Alaska, Fernando Colomo o el mateix David Lynch.