El programa Sense Ficció estrena dimarts vinent a TV3 Les set caixes, un documental sobre el passat d'una família, víctima de l'holocaust. Dory Sontheimer, als 52 anys, va descobrir que els seus orígens eren totalment diferents del que havia pensat i viscut tota la vida. Quan la seva mare va morir, va intentar posar una mica d'ordre a casa dels seus pares i, de sobte, va trobar set caixes, que estaven amagades en un armari. Aquestes caixes, que contenien la vertadera història de la seva família, li van revelar un passat que desconeixia: el de la seva família jueva, víctima de l'Holocaust nazi.

A partir d'aquest moment, i moltes preguntes i dubtes, Dory va decidir començar una recerca dels seus familiars per tot el món, i reunir una família que el nazisme va voler exterminar per sempre. El treball fa possible un retrobament amb els seus familiars que, fins fa poc, eren desconeguts i amb qui tindrà l'oportunitat de trobar-se per primera vegada. L'objectiu de Les set caixes és aconseguir restaurar el món, la dignitat i el record de les víctimes del nazisme i l'holocaust.

En un acte celebrat ahir al Memorial Democràtic de Barcelona, la protagonista del documental i autora del llibre que l'inspira, Dory Sontheimer, va mostrar el seu agraïment a les persones que l'han acompanyat en el procés de recerca i de creació del reportatge, que, segons Sontheimer, ha estat «determinant per a la reconstrucció de la família de la qual desconeixia la seva existència». De la seva banda, els dos directors del treball audiovisual, David Fontseca i Carles Canet, van compartir el seu agraïment i van assegurar que la història de Sontheimer «donava per a un documental de 10 hores, però està concentrat en 50 minuts intensos que procuren ser fidels al procés de reconstrucció familiar i dels fets», va afirmar Canet.

Sontheimer va admetre que trobar la documentació en les caixes que va guardar el seu pare va ser un moment dur, i que va trigar tres anys a decidir començar «la unió de totes les peces entre fotos, cartes i passaports» per conèixer els seus orígens desconeguts fins ara. Segons la protagonista, llançar-se a la producció del documental va ser «una forma d'honrar els seus familiars i totes les víctimes de l'Holocaust», i no fer-ho hauria estat egoista.