08 de juny de 2019
08.06.2019
Diari de Girona

Mor «Chicho» Ibáñez Serrador, renovador de la televisió espanyola

El realitzador i mestre del terror, que tenia 83 anys, va rebre el Goya d'Honor el passat gener

08.06.2019 | 00:19
Narciso «Chicho» Ibáñez Serrador, en una imatge recent.

El cineasta i realitzador Narciso Chicho Ibáñez Serrador va morir ahir als 83 anys d'edat, segons va informar RTVE. El creador televisiu i cineasta havia estat ingressat d'urgència poques hores abans de la seva mort. Al gener d'aquest mateix any, Chicho va rebre el Goya d'Honor encara que no va poder assistir a la gala de Sevilla, i fa tot just uns dies, el 4 de juny, la Filmoteca de Barcelona li retia homenatge en un acte al qual tampoc va poder acudir pel seu delicat estat de salut; i durant el qual es va projectar la pel·lícula ¿Quién puede matar a un niño?.

Narciso Ibáñez Serrador (1935, Montevideo, Uruguai) era el fill únic de la parella d'actors Narciso Ibáñez Menta i Pepita Serrador. Criat entre gires i escenaris, a causa d'una malaltia que va patir de nen es va convertir en un àvid lector i va desenvolupar la seva vocació intel·lectual. A la dècada dels cinquanta, ja a Espanya, treballa com a actor en la companyia de teatre de la seva mare i, poc després, passa a la direcció teatral. El 1957 torna a l'Argentina i, al costat del seu pare, comença una reeixida col·laboració en teatre, ràdio i televisió.

Ibáñez Serrador es va convertir en un prestigiós professional com a actor, realitzador i guionista a la televisió argentina, signant moltes vegades els seus textos amb el pseudònim Luis Peñafiel. Però ben aviat va descobrir que la direcció i l'escriptura l'atreien més que l'actuació, i es va convertir en el que ell va anomenar «autor que dirigeix». Va arribar el 1963 a Espanya, amb cintes dels seus treballs a l'Argentina que va presentar a Televisió Espanyola, a la qual va traslladar tot el que havia après a Amèrica, revolucionant i modernitzant la televisió dels seixanta a Espanya amb sèries com Mañana puede ser verdad o La historia de Saint Michel, però especialment amb Historias para no dormir. Encara que el programa pel qual més se'l recorda és el mític concurs Un, dos, tres, responda otra vez...

També va escriure i dirigir per a la petita pantalla títols com El último reloj, El asfalto, Historias de la frivolidad i El televisor. Especialitzat en adaptacions literàries i biografies de personatges cèlebres, van ser, però, les seves històries de ciència-ficció i terror les que més van impactar el públic. Aquest gènere també el va conrear al cinema, amb clàssics com La residencia (1969) i ¿Quién puede matar a un niño? (1976).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook