La premsa juga un paper clau per garantir el dret a la informació i el desenvolupament en les societats democràtiques i, a més, contribueix de manera rellevant a l'economia. Així es desprèn d'un informe presentat ahir a Madrid i elaborat per la consultora Deloitte per a l'Associació de Mitjans d'Informació (AMI), encapçalada per Javier Moll, president de Prensa Ibérica, empresa editora de Diari de Girona. El sector, segons l'estudi, va aportar 6.231.000 euros de riquesa el 2018, dels quals 5.222.000 corresponen a la seva contribució al PIB espanyol i la resta es produeixen a l'exterior, i va generar 36.333 llocs de treball, dels quals 31.064 es radiquen a Espanya.

«Estem sortint d'una crisi molt dura, però les dades demostren que estem forts i comptem amb un gran futur», va apuntar Ramon Alonso, director general d'AMI, després de subratllar que els mitjans són percebuts per la societat com el «garant que la democràcia és tal». Per la seva banda, per Concha Iglesias, directora de mitjans de Deloitte, «ha passat una etapa molt complicada per la crisi, però el que ve ara és recollir els fruits de tot el que s'ha fet» gràcies al fet que ha sabut defensar la qualitat dels seus continguts.

El document té en compte tant els impactes directes (grups de premsa, distribuïdores, plantes d'impressió no pertanyents a editores, i punts de venda) com els indirectes (proveïdors) i induïts (consums dels llars). Per cada euro de producció directa, se'n generen 6 addicionals en la resta de l'economia, i per cada ocupació directa, cinc llocs de treball. A partir de l'estudi d'uns 80 grups editorials espanyols, es constata que el sector suposa un terç del PIB de la indústria cultural i creativa, en la qual s'enquadra l'activitat de la premsa. Els grups de mitjans, en concret, són el principal contribuïdor de l'aportació de sector: representen el 71% de la riquesa generada i el 60% dels llocs de treball.

L'activitat de la premsa també té una contribució positiva a les arques públiques. Deloitte estima que les empreses del sector van pagar 49,2 milions d'euros en impostos l'any passat, entre els abonats directament (principalment el de societats, amb una taxa del 29%, superior al tipus nominal del tribut, del 25%) i els recaptats per al sector públic (IRPF i IVA). Per posar-ho en perspectiva, la quantitat equival al 7,77% de la seva xifra de negoci, la venda en un any de 32.842 exemplars o el 6% del que recapten les autonomies pels impostos cedits per l'Estat. A això caldria sumar-li una contribució tributària indirecta d'uns 15,5 milions d'euros, així com els potencials gravàmens sobre serveis digitals que estan en estudi, que podrien suposar altres 2,7 milions.

L'informe, en tot cas, subratlla que el «major valor» aportat per la premsa és sociocultural. El sector és percebut com un «garant de credibilitat», ja es tracti de diaris de difusió nacional, regional o digital, en un moment en què l'ascens de les «fake news» ha elevat la preocupació per la veracitat dels continguts.