Aquesta nit, a les 22.05 h a TV3, el programa 30 minuts emetrà Morir en solitud, un reportatge de Shiori Ito i Nick Ahlmark que reflexiona sobre un problema cada vegada més freqüent a les societats occidentals. Cada any, al Japó, unes 30.000 persones moren soles a casa seva, un fenomen cada dia més habitual en aquell i en molts altres països, també al nostre.

Per considerar que es tracta d'una «mort solitària», nom amb què es coneixen, s'han de donar quatre condicions: la persona ha d'haver mort en un pis, ningú n'ha d'haver pogut preveure la mort ni haver-la presenciat, i no pot ser cap suïcidi. No es tracta només de gent gran que s'ha anat quedant sola en una societat cada vegada més envellida. Les estadístiques diuen que els casos de morts solitàries comencen a partir dels 20 anys i es disparen quan les persones arriben als 50 o 60 anys.

Per què hi ha tants casos d'aquests tipus de morts? Els experts afirmen que els japonesos estan perdent el contacte amb els familiars i amb la gent que els envolta. Durant els anys de vida laboral, les persones que viuen soles estan en contacte amb els companys de feina, però un cop es jubilen, ningú del seu entorn familiar no es preocupa per elles i no coneixen els veïns. Això fa que, quan hi ha una mort no es detecti de vegades fins uns quants mesos després que s'hagi produït. I el que és més greu: ningú no els ha trobat a faltar ni els reclama.

Yashuhiro Yuki, autor del llibre La realitat de la mort solitària, diu: «Després de la guerra, el Japó va viure un gran creixement econòmic. Els japonesos volíem ser rics i ho vam aconseguir. La gent que ara té uns 45 anys va néixer en una època en què la vida era fàcil i segurament tothom va ser fill únic i va tenir una habitació per a ell. Per això, avui dia, no hi ha tantes oportunitats de construir relacions i de comunicar-se amb els altres, fins i tot en el si de la família. Cada vegada hi ha més gent d'aquesta generació individualista que s'acosta als 60 anys. Com que no dominen gaire l'art de crear relacions, cada vegada hi haurà més morts solitàries».

A Morir en solitud es veu com en la societat japonesa, però també en altres, la gent gran, sobretot els homes, tendeix a l'aïllament. Es queden sols, emmalalteixen i moren sense demanar ajuda, i això passa cada vegada més sense que ningú hi posi remei.