El març del 1968, quatre nenes van afirmar que se'ls havia aparegut la Verge Maria a la finca de l'Alcaparrosa, a un quilòmetre del municipi El Palmar de Troya, a la província de Sevilla. Setmanes després, diversos veïns van afirmar que havien tingut altres aparicions i l'estiu d'aquell mateix any es va construir un altar que seria la primera pedra de l'església cristiana palmariana. Aquelles primeres aparicions van donar lloc a un imperi religiós que es va expandir pel món, va trencar amb el Vaticà i va nomenar els seus propis papes. El juny del 2018, Ginés, ex-Papa d'El Palmar de Troya, i la seva dona van assaltar, amb baralla inclosa, les instal·lacions de la congregació. Era el penúltim episodi d'una història extraordinària que navega entre la tragèdia i el surrealisme.

Escàndols, l'ombra d'abusos sexuals, anècdotes inversemblants i tot tipus d'acusacions han marcat els més de cinquanta anys d'aquest orde religiós que alguns consideren església i molts altres una gran secta. La fosca història d'aquesta congregació arriba demà al canal #0 de Movistar + amb El Palmar de Troya, una sèrie de quatre episodis que retrata, amb absoluta rigorositat, l'univers palmarià. Aquesta producció original de no ficció mostra imatges d'arxiu inèdites, té recreacions i compta, entre altres testimonis i protagonistes, amb els testimonis de Ginés Hernández (l'expapa Gregori XVIII) i Nieves Triviño, la seva dona i exmonja d'El Palmar.

Dirigida per Israel del Santo ( Conquistadores: Adventvm), El Palmar de Troya neix com a fruit d'una llarga investigació que va durar més de tres anys i se submergeix a les entranyes de l'univers palmarià per explicar una història real, inèdita, delirant, fosca i envoltada de misteri. Des de com un home cec va aconseguir convertir-se en el gran líder espiritual de la congregació fins als milions que El Palmar de Troya té repartits arreu del món.

Entre les excentritats d'aquesta secta, hi ha la seva devoció per l'extrema dreta i el feixisme. L'Església palmariana té entre la santoral Francisco Franco, sant Adolf (Adolf Hitler), sant José Antonio Primo de Rivera, sant José Calvo Sotelo, sant Luis Carrero Blanco, santa María Eva Ibarguren, sant Francisco Jiménez de Cisneros o fins i tot sant Cristòfor Colom.