Ernest Lluch va ser una de les últimes víctimes d'ETA del tràgic any 2000. El seu assassinat a Barcelona es rememora ara en un documental que no s'atura únicament en el final de la seva vida, sinó que repassa la trajectòria d'un polític i intel·lectual del qual es destaca sobretot el seu afany per «construir ponts». Ernest Lluch, lliure i atrevit, dirigida per Josep Morell i Jordi Vilar, és una producció que compta amb la participació de TVE, ETB i TVE3 i que s'estrena avui a Sant Sebastià com a part d'un petit cicle en què es projectaran pel·lícules programades per al 18 Festival de Cinema i Drets Humans d'aquesta ciutat, cancel·lat a causa de la crisi provocada per la covid-19.

«Era un paio que no deixava indiferent a ningú, que per on passava sembrava i deixava idees i línies de treball, que és una cosa del que estem molt mancats en aquest moment», assegura Morell. Mitjançant imatges d'arxiu i testimonis d'amics, companys i gent que el va conèixer en alguna de les seves etapes professionals, es traça el retrat d'un personatge al qual entre uns i altres defineixen com a «lliurepensador», «polièdric», «seductor» i «treballador incansable», entre altres adjectius.

Els realitzadors no sabien gaire del seu protagonista, però després de la publicació del llibre Ernest Lluch: biografia d'un intel·lectual agitador, de Joan Esculies, van veure que hi havia molt per explicar sobre el polític socialista, en el mapa vital del qual van sobresortir cinc ciutats: Barcelona, València, Madrid, Santander i Sant Sebastià.

La seva expulsió el 1966 de la Universitat de Barcelona i el seu pas per la de València, on va ajudar a «posar els fonaments» de la Facultat d'Econòmiques i a «fer créixer» una generació d'economistes, són part de la biografia de qui va acabar sent ministre de Sanitat del govern de Felipe González i va posar «en ordre» el «caòtic» sistema sanitari heretat del franquisme.