22 de febrer de 2021
22.02.2021
Diari de Girona

L'emotiva entrevista pòstuma de Pau Donés: "La meva vida ha estat un autèntic privilegi"

El cantant va voler gravar l'última xerrada pública de la seva vida dies abans de morir

22.02.2021 | 12:43
L'emotiva entrevista pòstuma de Pau Donés: "La meva vida ha estat un autèntic privilegi"

L'entrevista de comiat de Pau Donés no va defraudar. El cantant va protagonitzar aquest diumenge a laSexta el documental 'Eso que tu me das', un últim viatge en el qual va repassar diferents moments de la seva vida de la mà de Jordi Évole, que va ser gravat a la seva casa de la Vall d'Arán 15 dies abans de morir i que només es podia emetre després de la seva mort.

Malgrat ser conscient de l'irreversible de la seva situació, el líder de Jarabe de Palo va combinar moments emotius propis d'una situació tan extrema amb uns altres més reflexius sobre com viure i aprofitar millor la vida. "No recordo haver fet una entrevista amb temps i parlant de coses per parlar i mostrant com realment som nosaltres", començava dient.

"Tenia ganes de parlar amb algú i jo ara estic a casa, descansant. Acabo de treure un disc, però tinc càncer, m'estic morint. El que volia és acabar els meus dies, que no sé quants seran, tenint una conversa amb algú", va explicar el cantant. Repassem els titulars més destacats de l'entrevista de comiat del recordat cantant.

-"Des del primer dia que em van dir que estava malalt em van dir que em moriria. Però a mi el que m'interessa és l'altre, la vida". Jordi Évole es va mostrar sorprès pel fet que Donés acceptés que se'l gravés en un estat tan avançat de la seva malaltia: "És millor, aquest és l'aspecte que tinc ara que estic malalt de càncer. Veure a algú que es morirà fa una mica de respecte, però cal normalitzar-ho".

-"No visc amb por perquè això és terrible. La por et talla la llibertat per ser tu mateix i jo soc poc poruc. Des del moment que acceptes que la mort és una cosa que va amb tu i que no és una cosa dolenta, sinó que és part de la vida, crec que ets més lliure i vius molt més tranquil".

-"El que més em preocupa ara és no patir".

-"Quan saps que el temps és curt, el gaudeixes. Però és una felicitat cabrona. Penso, hòsties, si en comptes d'anar-me'n el mes que ve me n'anés l'any que ve... per què no em puc quedar una mica més a gaudir-ho? Això em dona tristesa".

-"En aquests dies tinc unes ploreres de l'hòstia. Plorar és una demostració de valentia, que no tens vergonya de mostrar-te com ets. Tinc ganes de riure, de plorar€ però sobretot de viure ara en aquest moment".

-"La meva filla m'ha ensenyat a estimar i a demostrar com estimar. M'ha ensenyat a dir 'T'estimo' i a dir-ho amb el cor i mirant als ulls".

-"Estic enfadat amb el càncer perquè no me'n vull anar, ara no em ve bé anar-me'n. Preferiria viure una miqueta més, la veritat, però és el que hi ha i estic bé amb mi mateix, en pau i tranquil".

-"La vida són quatre dies i tres ja han passat. Hòsties, no estiguem aquí de mala llet, estiguem aquí de bon humor, estimem-nos".

-"En general, crec que he fet les coses bé, amb bona intenció. M'ho he passat molt bé a la vida perquè m'ha agradat molt el que he fet i he intentat gaudir-ho molt. Crec que ho he aconseguit".

-"Gràcies a tots, la meva vida ha estat un autèntic privilegi. Me'n vaig en pau".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook