Les comarques gironines es troben a la cua de Catalunya en la creació de places en llars d'infants públiques per habitant al llarg dels últims quatre anys. Segons dades del Departament d'Educació, a la demarcació s'han creat en aquest període un total de 2.350 places, la qual cosa suposa una nova plaça per a cada 300 persones, si tenim en compte les dades de població a 1 de gener de 2008. En canvi, a Lleida, on viuen poc més de 414.000 persones, s'han creat 2007 noves places, la qual cosa suposa una per cada 206 habitants. A Tarragona, la ràtio també és més positiva: s'han obert 2.753 noves places, la qual cosa suposa una per cada 275 habitants. La mala ràtio de Girona només es veu superada per Barcelona, on s'han creat 11.939 places però, òbviament, la població és més elevada i això vol dir que és un nou lloc per cada 446 persones.

Per comarques, dins de Girona, la Selva és on s'ha registrat una major creació de places, ja que en els últims 4 anys se n'han creat 600 de noves. D'aquestes, la major part han anat a parar a Blanes (176), tot i que també destaquen les 82 de Lloret o les 74 de Santa Coloma de Farners, capital de comarca.

En segon lloc es troba el Gironès, amb 568 places noves. En aquesta comarca, les principals beneficiades han estat Girona ciutat, amb 135 places, la seva veïna Sant Julià de Ramis, amb 102, i Salt, amb 82. Ja a més distància es troben Quart (64), Vilablareix (61) i Cassà de la Selva (39), entre altres.

A continuació, la següent comarca amb més places creades és l'Alt Empordà, on n'hi ha 420 de noves. En aquest cas, la creació de nous llocs ha estat bastant repartida i, a banda dels 74 que s'han obert a Figueres i Peralada, la resta de poblacions, entre les quals hi ha la Jonquera, Garriguella o Cabanes, per exemple, s'han mantingut en una forquilla que oscil·la entre les 15 i les 30 noves places.

Darrere l'Alt Empordà, encara a la part alta de la taula, es troba el Baix Empordà, amb 342 places de nova creació. En aquest cas, però, els nous emplaçaments només s'han repartit en quatre municipis: Torroella de Montgrí (123), Palamós (115), Palafrugell (74) i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (30).

A l'extrem contrari, la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany són, per aquest ordre, les comarques on menys places noves s'han creat. La zona on menys places noves s'han creat és la Cerdanya gironina (lògicament, per qüestions de població), on s'han obert 82 noves places a Alp i ?Puigcerdà (41 a cada població).

A continuació es troba la Garrotxa, on des del 2004 només s'han pogut acollir 100 nous infants a la Vall d'en Bas (46), Olot (41), les Planes (11) i Sant Feliu de Pallerols (2).

En una situació lleugerament millor es troben el Ripollès, amb 108 places creades (61 a Sant Joan de les Abadesses, 32 a Camprodon i 15 a Sant Pau de Segúries), i el Pla de l'Estany, on n'hi ha 130 de noves a Banyoles, Serinyà i Vilademuls.

Educació ha facilitat aquestes dades a partir d'una pregunta de la diputada de CiU Irene Rigau.