La desviació d'explicacions i fins i tot de responsabilitats a persones que ja han mort ha estat una constant no només en aquest cas sino en altres com Turisme i Treball. El primer que va utilitzar aquesta tàctica en l'afer Farreres va ser Víctor Manuel Lorenzo Acuña quan en una declaració judicial va dir que els estudis els havia encarregat a Josep Górriz, perquè ell no tenia els coneixements suficients sobre el tema. Górriz, com Lorenzo, havia estat imputat en el cas Turisme -també sobre estudis inútils- i va morir durant la instrucció d'aquell afer. Ignasi Farreres i Josep Maria Servitje van utilitzar el mateix sistema assegurant que la persona del departament que més podia saber sobre aquests estudis era Joan Martin Toribio que va morir l'agost de 2005, tres mesos abans de la declaració dels dos imputats. girona |j.c.d.