A les reserves integrals dels Aiguamolls de l'Empordà no hi arriba el soroll dels cotxes. Només s'hi escolta el cant d'algun pit-roig o el soroll dels flamencs banyant-se en una de les llacunes de la zona. Una imatge bucòlica que contrasta amb la veïna i urbanitzada Empuriabrava, la marina residencial més gran d'Europa amb 30 quilòmetres de canals navegables. Per evitar l'assetjament de l'urbanisme que preveia ampliar aquesta ciutat flotant perquè hi visquessin fins a 60.000 persones, l'any 1984 el Govern va declarar Parc Natural aquesta zona de quasi 5.000 hectàrees amb la inclusió de tres reserves integrals que sumen més de 850 ha.

Aquest mecanisme de protecció s'ha repetit en diferents espais de la província. Els parcs naturals del Cap de Creus, el Montseny i la Zona Volcànica de la Garrotxa completen la llista. Gaudeixen d'un nivell similar de protecció el Paisatge d'Interès Nacional de l'Albera i la Reserva Marina de les Illes Medes.

Aquestes fórmules, però, no són els únics instruments per protegir les zones de gran interès ecològic. D'una banda hi ha el Pla d'Espais d'Interès Natural, el PEIN, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu. De l'altra, la Xarxa Natura 2000, una iniciativa en l'àmbit europeu que vol garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats i de les espècies de fauna i flora salvatge, dins del marc d'un desenvolupament sostenible. Sumant tots els mecanismes de control, la província de Girona té 16 espais naturals que sumen 210.644 hectàrees protegides. 132 municipis de la demarcació estan inclosos dins els límits d'algun d'aquests espais naturals.

Lluny d'haver arribat al límit d'hectàrees salvaguardades, el Departament de Medi Ambient manté la seva aposta pel proteccionisme i preveu ampliar els espais naturals de la demarcació. Un dels projectes més ambiciosos és la creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, del qual ja s'han iniciat els tràmits administratius. Està previst que abraci fins a 8.000 hectàrees, de les quals una quarta part seran d'àmbit marítim. De moment encara no hi ha data d'obertura del parc, que segons les previsions inicials de la Generalitat havia de ser una realitat a finals del 2008. Un cop analitzades les 1.300 al·legacions que s'han presentat a l'avantprojecte i fetes algunes modificacions, com ara la inclusió d'una part del riu Ter, el Departament de Medi Ambient confia que el nou espai natural no es retardi més i sigui una realitat la primavera del 2010, després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya.

La creació d'aquesta zona protegida no agrada a tothom. Els ajuntaments de l'Escala, Pals, Palau-sator i Fontanilles han demanat en repetides ocasions una reducció dels seus límits perquè consideren que els perjudica. El futur parc tampoc convenç els pagesos. "Creiem que la protecció d'una terra agrícola regida amb criteris mediambientals xoca frontalment amb els nostres interessos", assegura un dels portaveus d'Unió de Pagesos, Toni Casademont.

Els ecologistes no entenen l'oposició que ha aixecat la creació d'aquest espai protegit entre el sector agrícola. "La proposta de Medi Ambient no implica, com han dit públicament alguns opositors del parc, cap perjudici per l'actual activitat del cultiu de l'arròs", assegura l'Associació de Naturalistes de Girona que també critica la postura dels alcaldes: "Aquesta és una actitud irresponsable per part dels ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles. Ningú es veuria en cor de demanar l'enderroc de la Catedral de Girona per permetre usos intensius del territori però en canvi, hi ha persones que es veuen amb el dret de destruir el nostre patrimoni més preuat, el territori", asseguren. Tot i posicionar-se a favor del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter consideren "millorable la proposta de Medi Ambient". "Per nosaltres no es connecten prou els espais del Montgrí i el Baix Ter, i això complica la gestió i la conservació dels valors naturals", assegura l'entitat.

El Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter no és l'únic projecte d'espai protegit que Medi Ambient té entre les mans. La Generalitat està treballant amb el Consorci de les Gavarres per convertir aquesta zona en un parc natural. D'altra banda, el Govern ha posat sobre la taula un esborrany on planteja l'ampliació de la zona protegida dels Aiguamolls de l'Empordà. La proposta inicial, que pràcticament preveia doblar les hectàrees del parc passant de les 4.700 actuals a gairebé 10.000, ha rebut una forta oposició des del territori. Els 16 ajuntaments afectats per l'ampliació, el sector de la pagesia i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, han rebutjat obertament l'esborrany, entre altres motius, perquè consideren que vulnera l'autonomia local. En un manifest, posen en dubte la justificació de l'ampliació del parc quan ja hi ha altres normatives que donen diferents nivells de protecció al sòl que es vol incloure en aquest espai protegit. Un dels responsables d'Unió de Pagesos a les comarques gironines, Toni Casademont, assegura que "aquest esborrany s'ha fet des de Barcelona sense tenir en compte el territori. Fins i tot hi ha errors topogràfics i s'identifiquen malament els masos de la zona".

Davant l'oposició frontal del territori, el Departament de Medi Ambient ha decidit reconsiderar la proposta d'ampliació. "Estem redissenyant l'esborrany i al setembre presentarem una alternativa als actors implicats per aconseguir el màxim consens possible", assegura el delegat territorial de Medi Ambient, Emili Santos. "Intentarem reduir la franja perimetral en alguns punts però el que no farem serà eliminar els connectors entre el Parc dels Aiguamolls, l'Albera, el del Cap de Creus i el futur parc del Montgrí Baix Ter perquè són de vital importància", assegura.

El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergi Romero, no entén el rebombori que ha generat la proposta d'ampliació i recorda la importància de crear connectors biològics a la zona. "A hores d'ara el Parc està dividit en dues zones i és important unir-les. De la mateixa manera que nosaltres necessitem carreteres per desplaçar-nos d'un lloc a l'altre, els animals que viuen en aquest espai natural necessiten els connectors per moure's", assegura.