"La fusió de Caixa Girona s'ha portat precipitadament. Cal més informació"

L'únic que he pretès ha estat posar damunt la taula que això és un procés important per a les comarques gironines. En cap moment ni he dit ni diré que no s'ha de fer la fusió. Però és un tema per pensar-s'ho. I no tot s'ha de mirar en termes econòmics.

Quan se n'assabenta el president de la Diputació que la fusió va de debò?

Fa uns mesos que es veu clar. Quan s'aprova el Frob passem del terreny de la rumorologia a tenir una norma legal sobre la taula que commina a fusionar entitats. Això coincideix amb el procés de renovació dels òrgans de govern i quatre dies abans de l'assemblea de Caixa Girona. Des d'aleshores fins ara, s'han celebrat dos consells d'administració: el 27 de juliol i el 7 de setembre. I, entremig, l'agost. A principis de juliol sé que es parla d'iniciar converses amb altres entitats.

S'ha portat precipitadament?

Jo crec que sí.

Calia més informació?

Cal més informació. Una en la línia purament financera. Segurament no és per explicar en públic, però la gent que està en els òrgans de govern ha de tenir la informació. I, l'altra, atès que s'ha d'aprovar amb els dos terços de l'assemblea, si es creu que finançerament s'ha d'arribar a la fusió també hi hauria d'haver un projecte del que serà la nova entitat en el futur.

En quin sentit?

Uns estatuts nous que determinaran quin nombre de consellers generals i de membres del consell d'administració tindrà. Sabem, perquè així està legislat, que hi haurà representació dels impositors, de les fundadores, del món local i del personal. Les fundadores són molt diferents. Com es tradueix això? Proporcionalment als seus volums, això serà el 23%. Si la Diputació té el 30% de l'actual, a la nova entitat tindrem el 30% del 23%. Això, que afecta el territori, és una reflexió que haurà d'acabar fent la gent que voti la fusió.

Què ha fet la Diputació per intentar evitar la fusió?

No ha fet res. La fundadora es limita a nomenar els seus representants, i aquests estan en l'assemblea general, el consell d'administració i la comissió de control. Una vegada allà, són ells els que decideixen i voten. En nom de la fundadora no puc opinar. Només es podria fer a través d'un acord de ple i, des del 27 de juliol, quan es planteja en el consell d'administració iniciar converses, la Diputació no ha fet cap ple. Ha de quedar clar que l'acord de fusió encara no s'ha pres. Ho farà l'assemblea general quan correspongui.

Per què en el consell d'administració tots els membres elegits per la Diputació hi van votar a favor menys un que es va abstenir?

El vot és cosa d'ells. Ara bé, jo crec que hi ha d'haver tota la informació damunt la taula. He comprovat, per exemple, que molta gent desconeixia que els fons del Frob s'han de tornar. Jo preguntava en l'article de diumenge passat on aniran els diners del Frob. El director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, ho va respondre aquesta setmana a TV3: per fer la reestructuració i pagar els acomiadaments. La finalitat del Frob és donar més solvència i fortalesa al sistema financer espanyol. Res més.

Des del moment que el Govern espanyol, la Generalitat i el Banc d'Espanya impulsen les fusions, el procés era inevitable?

El Banc d'Espanya hi té molt a dir, però també la Generalitat. El tema de les fusions de les caixes ?catalanes és recurrent des de fa temps. El que l'ha fet inevitable és el moment econòmic. Això és com quan parlàvem de la sequera quan no teníem aigua. És una llàstima. Crec que és molt millor reestructura les coses quan funcionen bé.

A la Diputació, els dos partits de govern, PSC i ERC, discrepen en la fusió de Caixa Girona?

No n'hem parlat.

El va sorprendre que en el consell d'administració tot fossin vots a favor menys una abstenció?

Cadascú és lliure de votar el que consideri oportú. Jo, personalment, ni tan sols m'hauria abstingut. I no per estar en contra de la fusió, sinó per demanar més informació.

De fet, hi ha haver membres del consell que van assistir a la reunió amb aquesta idea.

Crec que sí. Potser hi van anar així perquè es pensaven que allà s'anava a aprovar la fusió. I, de fet, el que es va fer va ser donar el tret de sortida cap a unes converses formals. Jo crec que, com que la resposta final l'han de donar uns consellers generals, que no són accionistes, crec que la responsabilitat augmenta. Una cosa és equivocar-te quan defenses diners teus l'altra quan administres el que no és teu. Per això crec que hi ha l'obligació de tenir tota la informació sobre la taula. El moment clau serà quan hagi de tornar a votar el consell d'administració i l'assemblea general.

No obstant, a dia d'avui, crec que tothom dóna per fet que la fusió no té volta enrere?

Tal com ha sortit publicat, efectivament es dóna com una cosa tancada. Penso que no és bo que ja hagi sortit com es repartiran els càrrecs. Segurament hi ha hagut més converses prèvies de les que sabem, però el tema és prou important. No estem traspassant una botiga.

Hauria preferit una fusió amb les tres caixes públiques?

Si s'ha d'anar a una fusió, ha de ser la millor per a Caixa de Girona i per a les comarques gironines.

I quina és millor?

No ho sé. Sembla que s'havia descartat la de Caixa Catalunya per la desigualtat que hi ha entre els volums d'una i altra.

En aquest tema, quina influència té en la seva opinió que sigui empleat en excedència de Caixa de Catalunya?

Cap. Potser el fet d'haver passat pels òrgans de govern de Caixa Catalunya i conèixer com funciona això. En una fusió amb Caixa Catalunya estaríem parlant d'una altra magnitud. No sé si Tarragona s'ho qüestiona o no.

Divendres es va publicar que Caixa Catalunya li oferia a Caixa Tarragona una representació del 20%.

És, en proporció, molt més del que tindrà Caixa Girona en la seva fusió. Jo penso que el tema territori s'ha de tenir en compte. Les fundadores són les que són. I el model català és el que és.

Mantenir el nom és important o simbòlic?

Jo dubto que mantinguem el nom. Han dit que on estiguem implantats mantindrem el nom i on fem expansió hi haurà una marca única. Expansió? Però si fusió vol dir menys entitats i menys estructura de serveis centrals per ser més competititus. Una altra història és mantenir les marques d'obres socials.

En el seu article també qüestionava que es mantinguessin les mateixes dotacions a l'obra social.

Caixa Girona, malgrat no ser l'entitat més gran, és una de les que més hi destina. L'any passat, Caixa Girona, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa van destinar gairebé la mateixa quantitat a Obra Social, uns 10 milions d'euros, havent estat els beneficis de Sabadell i Terrassa molt superiors als de Girona. Es mantindrà la mateixa dotació? Crec que s'ha de saber.

És a dir, que veu molts interrogants?

Sí, sí. És necessari explicar-ho. I això ha de saber-ho la gent que al final haurà d'aixecar la mà. És evident que la dotació d'obra social baixarà. Es pot decidir que sí o que no a la fusió, però és important saber conscientment el que fas. Em preocupa com quedarà la representació del territori en els nous òrgans de govern. El món local no s'ha manifestat i crec que ha de donar la seva opinió. La meva pretensió és posar damunt la taula elements de reflexió. Jo no dic ni que sí ni que no, però no voldria que d'aquí uns anys algú es lamentés. Qui garanteix que aquesta fusió no és un pas previ per fer-ne una altra? Si aquí quedem diluïts, en el següent pas el territori perdria tot poder de decisió.

La Diputació pot deixar d'ingressar el 2010 entre 12 i 18 milions d'euros. D'on retallaran?

Primer hem de saber fins on ens retallaran. L'Estat encara no ho ha dit. En qualsevol cas, seran molts diners.

Es pot retallar despesa corrent?

Sí, però no massa.

O sigui, que s'haurà de retallar en subvencions i ajuts?

Sí, però també hem de tenir present qui representem i a qui ens devem. El món municipal pateix els mateixos problemes d'ingressos que nosaltres. Això vol dir que s'haurà de reformar el finançament local.

Sempre ha quedat com la ventafocs, mentres els partits polítics han posat l'èmfasi en el finançament autonòmic

Sí. Ja s'ha aixecat alguna veu des de les organitzacions municipals.

Els ajuntaments van crear una espiral amb els ingresos del sector urbanístic i ara ho paguen.

Els que no ha tingut seny, sí. Però això no són ingressos. La llicència d'obres no és un ingrés corrent. Avui hi és i demà potser que no hi sigui.

Però els ajuntaments s'hi havien acostumat.

La bonança econòmica, que ha durat molts anys, ha fet que aquests ingressos s'hagin incorporat. És el que fem tots amb les economies familiars. Però penso que aquesta no és la causa. El món local dóna molts serveis. No tenim competències en sanitat, però els municipis petits tenen un dispensari que han de pagar. Hi ha molts serveis que segurament la competència dels quals és de la Generalitat i els exercim nosaltres sense recursos.

El Centenari de la Costa Brava ha tingut repercussió més enllà de les comarques gironines o s'ha quedat molt localitzat?

Sí que n'ha tingut. I en tindrà més. L'objectiu del 2010 és la projecció internacional de la marca Costa Brava. L'any vinent organitzarem una trobada internacional de referència previa a l'inici de la campanya turística. Aprofitant la presidència espanyola de la UE volem portar ponents de reconegut prestigi per reflexionar sobre cap a on volem anar i quins nous models es podem implantar. No estem parlant d'un debat Costa Brava a nivell urbanístic, sinó en el camp de buscar idees innovadores en el negoci turístic. També impulsarem la projecció exterior.

Amb fotos de la Costa Brava?

Sí (riu). Aquest és un tema tancat.

Ara que l'aeroport funciona i Aena hi està invertint molts diners, s'ha d'insistir en el seu traspàs?

Sí. I tant, encara que últimament ho veig una mica aturat. És necessari, però qui fan els traspassos són l'Estat i la Generalitat. Costarà, però crec que això no té marxa enrere.