Prop d'un 45% dels ajuntaments van augmentar més l'apartat de personal del que van incrementar el pressupost. Avinyonet de Puigventós, Castellfollit de la Roca, Sant Julià de Ramis o Sarrià de Ter són dels més destacats amb pujades sobre el conjunt del pressupost al voltant del 20%. Alguns d'aquest municpis destinen la meitat -o gairebé- dels seu pressupost total al Capitol 1 del pressupost, el destinat a pagar les nòmines dels treballadors.

Els representants municipals reiteren des de fa anys que a l'increment poblacional se li ha afegit l'assumpció de competències que corresponien a altres administracions. Un exemple són les corresponents al sistema de protecció social així com també la vigilància al carrer. Són molts els governs locals que han creat plantilles de policia local o han elevat el nombre d'agents davant la pressió ciutadana, que exigeix més seguretat als carrers.

De la mateixa manera, s'ha hagut de contractar personal per al manteniment dels nous serveis públics, com els centres culturals i esportius, un aspecte al qual cap ajuntament no ha volgut renunciar encara que això li suposés un considerable increment en la càrrega salarial a la qual ha de fer front cada mes.

Sarrià de Ter ha posat en marxa en els darrers anys una escola bressol i s'ha dotat de diverses instal·lacions municipals com l'edifici d'El Coro. El consistori sarrianenc, juntament amb Sant Martí de Llémena, encapçalen el rànquing de municipis que destinen una part més gran del seu pressupost a abonar nòmines. Sarrià de Ter destinava 1.807.623 euros el 2008 als salaris del personal, fet que suposava un 50,94% del total del pressupost, que ascendia a poc més de 3,5 milions d'euros. La situació a Sant Martí de Llémena és gairebé calcada: just la meitat dels diners del pressupost total van ser destinats el 2008 a pagar el personal -uns 209.000 euros dels 417.000 euros totals-.

Hi ha també un parell de municipis on les despeses de personal suposen més d'un 40% dels diners de l'ajuntament. Són els casos d'Avinyonet de Puigventós -que el 1999 només destinava un 10% dels seus diners- i de Castellfollit de la Roca, que va passar d'un 25% el 1999 fins a un 45% el 2008.

La major part de les capitals de comarca -i les poblacions de l'entorn de l'àrea urbana de Girona- que assumeixin molts serveis de benestar o educació de caracter més primari destinen gairebé un terç del seu pressupost total a pagar els seus empleats. Paradoxalment, els municipis turístics que sempre han reivindicat més recursos per l'augment estacional de la població no són els que més han incrementat les seves partides de personal.