«Hay un solo Dios con diferentes nombres». És la frase de la pancarta que encapçalava la processó d'ahir al migdia pels carrers del centre de Santa Coloma de Farners organitzada per l'Associació Cultural Sikh Farners per a la celebració del Khalsa Panth, en què els sikhs desenvolupen la religió pròpia (any 1699). Vuit-centes persones, arribades de diferents punts de l'Estat espanyol, van ser a la commemoració, que es va iniciar i acabar al temple situat al carrer del Firal. La processó va discórrer, davant força colomencs i colomenques «autòctons», per espais públics com els carrers de Sant Sebastià o d'Anselm Clavé i per la plaça Farners. Els sikhs són una comunitat de la regió del Panjab, amb territori a l'Índia i al Pakistan, i establerts en municipis gironins com Olot.

La festa de commemoració se celebra en diferents punts de l'Estat i membres de cada comunitat es desplacen cada cap de setmana. A Santa Coloma, que obre la seqüències de festes, els devots van començar a arribar a les nou del matí. En el temple, es va decorar un cotxe amb remolc, on es va situar el llibre sagrat (Guru Granth Sahebji). El remolc ja s'havia convertit en carrossa.

La processó va començar, aproximadament, a tres quarts de dotze després que arribès un autobús de Salt amb 55 fidels. La marxa, acompanyada per diferents agents de la Policia Municipal, era oberta per fidels que, escombra en mà, netejaven i perfumaven la calçada per on havia de passar el llibre. També dalt de la carrossa, es difonien cants devocionals, basats en el llibre sagrat, acompanyats de sons hipnòtics.

Alguns cridaven expressions d'alabança, contestades per la resta. Els homes avançaven pels laterals mentre les dones, alhora que cuidant els petits, seguien pel mig, agrupades. Els homes, amb turbant. Molts els duien llisos i taronges, però també d'altres colors, i estampats. Alguns amb signe sikh (una agulla o imprès en tela), que identifica la comunitat a manera de «logotip» mantingut amb el pas del temps (semblant a la creu cristiana). Una part significativa dels fidels anaven descalços. En el cas de les noies, la creença no impedeix que es pintin les ungles dels peus i hi dibuixin motiu artístic.

Els que observaven, respectuosament, rebien menjar de mans dels homes, com fruita (plàtans, mandarines...), una pasta i aigua i sucs de fruita. Els sikhs remarquen valors de fraternitat i hospitalitat i, per això, oferien menjar. Els costava d'entendre que algú els el rebutgés i, davant la negativa, insistien. «Per poc que tinguis, ho has de repartir», deien. La festa va finalitzar amb un àpat, naturalment, compartit.