30 de maig de 2010
30.05.2010

El precedent de Caixa Rural

L'any 1987 el Banc d'Espanya va moure fils perquè la modesta entitat fos absorbida per Caja Madrid

30.05.2010 | 02:00
L´expresident Ramon Rovira.

Els números no quadraven en el que era el banc dels pagesos de les comarques gironines i el governador del Banc d'Espanya Mariano Rubio -que més tard seria condemnat per corrupció- va iniciar les maniobres perquè alguna entitat més potent es quedés amb la modesta entitat gironina. Finalment era absorbida per Caja de Madrid.

L'absorció de Caixa Girona a mans de la totpoderosa La Caixa compta amb un precedent, ni que sigui remot, en l'activitat bancària de les comarques gironines. En l'hemeroteca només queden imatges en blanc i negre de l'operació, ja que es remunta a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat. La modesta Caixa Rural de Girona era engolida per una entitat que, amb el pas dels anys, acabaria sent la segona caixa més important de l'Estat espanyol i motiu de disputa en les altes esferes polítiques de la capital del Regne: Caja de Madrid.
Creada l'any 1966 la Caixa Rural Provincial naixia presidida per Joan Llosa Cardoner i s'articulava a partir d'una seu central al carrer Miquel Blay de Girona i amb oficines repartides en diferents punts de la província. L'activitat de l'entitat se centrava bàsicament a donar els recursos necessaris per permetre un desenvolupament del sector agrícola i, de fet, la nova caixa era definida com "el veritable banc agrícola de a província".
El cas és però que la Caixa Rural de Girona amb prou feines si va arribar a la majoria d'edat, ja que a mitjans dels vuitanta el Banc d'Espanya va detectar que els números no sortien (hi havia uns 10.000 milions de pessetes en dipòsits) i va donar ordres perquè comencessin els contactes amb d'altres entitats més potents a fi de tancar un procés d'absorció.
Ramon Rovira, el qui fou alcalde de Vilobí d'Onyar, era llavors el president de l'entitat i recorda aquells temps amb disgust: "Eren temps molt dificils en què, tot i que la caixa va créixer, era una situació molt complicada". La mala maror es devia a les pressions que rebien del Banc d'Espanya els directius de l'entitat perquè tanquessin una operació que donés garanties suficients tant als socis de l'entitat com als clients que hi tenien els seus dipòsits. El Banc d'Espanya entenia que la viabilitat de Caixa Rural de Girona estava en una situació de risc i Rovira explica que "recordo anar a Madrid cada dos per tres a veure Mariano Rubio, que llavors era governador del Banc d'Espanya i que més tard acabaria tancat a la presó, i que et tractava com un gos".
Precisament seguint les directrius del Banc d'Espanya la Caixa Rural de Girona va contactar amb Caixa de Catalunya però aquesta entitat no va estar interessada en el negoci. De manera similar al que ha passat amb Caixa Girona (que semblava que ho tenia tot fet per integrar-se en el projecte Unnim a través de la fusió entre les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu) la Caixa Rural de Girona semblava tenir els tractes enllestits amb Caixa Penedès ("teníem un acord molt bo" recorda Ramon Rovira) però el Banc d'Espanya va desautoritzar l'absorció i finalment va ser Caja Madrid la que es va acabar quedant el banc dels pagesos.

Un canvi sense baixes
Explica Ramon Rovira que la llei en aquelles èpoques impedia les caixes amb seu en una altra Comunitat Autònoma establir-se des de zero en un territori que no fos el seu però, a partir d'aquesta absorció, Caja Madrid va posar un peu a Catalunya i això li va permetre començar a estendre la seva xarxa d'oficines arreu del territori català. D'una manera similar La Caixa es va beneficiar també en aquella època de l'absorció de la Caja Rural de Santander.
L'expresident de la Caixa Rural gironina explica que que l'absorció va comportar el tancament d'algunes sucursals però que tots els 180 treballadors que hi havia a la Caixa Rural de Girona van mantenir la feina encara que fos passant a treballar sota el logo de Caja Madrid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook