La major part d'ajuntaments de la demarcació i la D??iputació hauran de retornar a l'Estat un total de 21.180.987,72 euros corresponents als ingressos tributaris de l'any 2008 que el Govern central va anticipar a les administracions locals.

Tal com indiquen les xifres definitives de la liquidació de fa dos anys, el deute que els consistoris i la corporació tenen amb l'Estat ve degut principalment als efectes produïts per la crisi econòmica que va esclatar el mateix 2008 i que va tenir com a conseqüència una baixada dràstica del consum ciutadà.

En el moment d'aprovar els comptes del 2008 el Govern central no va preveure els efectes que podria tenir la crisi i va "sobredimensionar" els ingressos tributaris, procedents de l'IVA i de l'IRPF, entre d'altres. Això va provocar que l'Estat avancés als ajuntaments i les diputacions del país més diners del compte, unes quanitats que ara les administracions locals hauran de retornar. Aquest fet suposa un saldo a favor del Govern de més de 5.500 milions d'euros, una xifra que les diferents comunitats autònomes hauran de pagar durant els pròxims 5 anys.

Tenint en compte la citada liquidació, els més de 21 milions d'euros corresponen a un total de 203 municipis de la província de Girona que hauran de revertir la quantitat econòmica corresponent a les arques centrals. Gairebé la meitat d'aquesta suma correspon a la Diputació, que amb 9 milions d'euros és de llarg l'ens gironí que compta amb un deute més elevat.

El segueix amb gairebé 2 milions d'euros l'Ajuntament de Girona, el municipi amb major deute de la demarcació però també la ciutat de Catalunya de més de 75.000 habitants que menys diners ha de retornar. Els municipis amb més deutes de les comarques gironines coincideixen amb els que més població tenen. Així, després de Girona vénen localitats com Blanes (813.993,86 euros) o Figueres (748.164,25 euros).

Però no tots els ajuntaments tenen un saldo negatiu. Hi ha 18 municipis que tot i aquesta "sobredimensió" dels comptes de 2008 hauran de rebre diners del Govern central. No obstant això, la suma total d'aquestes quantitats només és de 87.216,59 euros, una xifra molt minsa comparada amb la que les administracions hauran de trametre a l'Estat.

A més, les quantitats a retornar a cada municipi també són en gran part molt baixes. Dels grans nuclis de població gironins només Banyoles cobrarà de l'Estat la xifra de 28.510 euros. També Garriguelles serà compensada amb una quantitat que ronda els 18.000 euros mentre que els 16 municipis restants no obtindran xifres superiors als 7.000 euros.

El finançament previst per al 2008 es va planificar de forma similar a la dels anys anteriors. Però la crisi econòmica i altres factors com ara polítiques públiques que van fer reduir la recaptació dels impostos (com el retorn dels 400 euros) van provocar una enorme desigualitat en els comptes que ara amb la publicació dels del 2008 s'ha posat de manifest.

Així, doncs, durant el 2007 a la província de Girona cap dels ajuntaments va haver de tornar ni un euro a l'Estat sinó que va ser al revés: en total el Govern central va haver de retornar 24.886.609 euros.

Gran part dels diners a retornar van anar a parar a la Diputació, que va rebre gairebé els mateixos diners que haurà de retornar a causa dels comptes del 2008 (més de 10 milions d'euros). La ciutat de Girona també va rebre 1,8 milions d'euros, unes quantiats similars a les que ara perdrà.

Pel que fa a les dades estatals, Madrid és l'única autonomia que rebrà diners de l'Administració central. Segons les dades del Ministeri d'Economia i Hisenda, Madrid percebrà 15.069 milions d'euros d'aquest Departament, l'única de les comunitats de règim comú (és a dir totes menys el País Basc i Navarra) que té un saldo al seu favor, mentre que la resta haurà d'abonar diferents quantitats.

Així, Andalusia haurà de pagar 1.475 milions d'euros, més del doble del deute de Catalunya, que ascendeix a 690 milions, i de la de la Comunitat Valenciana, amb 635. La recaptació per l'IVA va caure durant el 2008 en totes les comunitats, especialment a Catalunya, amb una reducció de 839 milions d'euros, i a Andalusia, amb una baixada de 712.

Quant a l'IRPF, també va ser Madrid la comunitat que més va recaptar, 618 milions d'euros, seguida de Catalunya, amb 463, i d'Andalusia, amb 303 milions. I pel que fa als impostos especials, Catalunya va deixar de percebre més de 25 milions d'euros i 16 Castella-la Manxa, mentre que les xifres són positives especialment per a Madrid, amb 19 milions, Galícia (16) i Extremadura (14).

El Fons de Suficiència, que té com a principal objectiu garantir el finançament de les competències, va patir un minvament de 4.264 milions d'euros, que es va reflectir sobretot a Andalusia, amb més de 1.186 milions, i de Galícia, amb 472.

Tal com indica el Ministeri, del Fons de Garantia Sanitària, dotat amb un total de 500 milions d'euros, Andalusia va ser la comunitat més beneficiada, amb 110 milions d'euros, seguida de Catalunya, amb 78 .