Malgrat que les anallítiques fetes pels forenses esvairan qualsevol dubte, els resultats trigaran uns dies a saber-se i és per això que s'havia especulat amb quin tòxic havia fet servir el zelador per matar les àvies. Ahir en la seva confessió va donar pistes: en dos dels casos ell mateix admet haver usat lleixiu i, en l'altre, refereix que va agafar una ampolla blanca amb etiqueta verda que va trobar a l'armari de la neteja.
La mort per ingesta de lleixiu no és una mort dolça, sinó que és dolorosa i relativament lenta. El líquid crema allò que troba al seu pas (llengua, mucoses de la boca, coll, esòfag, estómac i intestins) la qual cosa provoca hemorràgies internes que acaben derivant en la mort després d'unes hores d'agonia.
La ingesta de líquids com lleixius o salfumants és una conducta típica i pròpia de persones amb actituds autolesives o intencions suïcides. Un rentat d'estòmac fet a temps és l'única via per evitar una mort més que segura.
