El seneci del Cap arrela en tot espai natural que estigui entre els 200 i els 1.200 metres. Així, la major part de la demarcació de Girona és propícia a l'expansió del seneci. Així, a més de a l'Alta Garrotxa, va ser detectada fa temps als massissos de les Gavarres i del Montgrí. Ara, ha augmentat la seva presència a les comarques de l'Alt i Baix Empordà. En aquestes zones, la seva presència és perillosa pels conreus de farratge. En aquest cas, les vaques que mengessin farratge amb seneci donarien llet de baixa qualitat. Existeix la constància que el seneci ha arribat a envair camps de farratge de França amb el consegüent perjudici.

Una continuïtat en la ingestió per part dels animals pot provocar hipertensió arterial i necrosi hepàtica. Això no obstant, fins ara, no s'han detectat casos d'intoxicació. La causa és que els animals quan la detecten pel seu mal sabor eviten menjar-se-la.

El seneci va ser detectat per primera vegada a Catalunya a la dècada dels 80. Des de llavors, s'ha estès progressivament. S'han fet estudis per combatre'l amb elements químics, mecànics i biològics, però l'eradicació total no ha estat mai aconseguida. En canvi a Sud-àfrica és un planta amb una distribució petita perquè té enèmics naturals que la controlen.