28 de desembre de 2010
28.12.2010
El nou govern de la Generalitat

Irene Rigau és l'únic representant gironí d'un Executiu amb 5 independents

Artur Mas només confia sis de les onze conselleries a pesos pesants de CiU (quatre de CDC i dos d'Unió) i incorpora un socialista

28.12.2010 | 10:45

Irene Rigau (Educació) serà l'única gironina que ocuparà una conselerria del proper govern d'Artur Mas, que ha apostat per un executiu amb un elevat perfil professional. Fa quatre anys, José Montilla va situar fins a quatre gironins en un govern format per catorze conselleries, tres més que el futur govern. Es tractava de Joaquim Nadal (Política Territorial i Obres Públiques), Joan Puigcercós (Governació), Carme Capdevila (Acció Social i Marina Geli (Salut).

Mas, ha fitxat quatre persones de perfil professional o acadèmic, a més del socialista Ferran Mascarell, per al que ha definit com el seu "govern dels millors". D'aquesta manera complia la seva promesa de comptar amb gent aliena a CiU però mereixedora del càrrec pels seus coneixements en la matèria.

Dels seus onze consellers, només sis surten del nucli polític de CiU, quatre de CDC i dos d'Unió: els noms convergents són Felip Puig (Interior), Irene Rigau (Educació), Lluís Recoder (Política Territorial, Obres Públiques i Sostenibilitat) i Josep Lluís Cleries ?(Benestar i Família), mentre que els dos socialcristians són Josep Maria Pelegrí (Agricultura) i Joana Ortega (Governació).

Un altre dels protagonistes del futur Govern és el professor Andreu Mas-Colell, de perfil eminentment acadèmic. To i ser independent està estretament vinculat a Convergència.

Els que sí que no tenen cap tipus de militància política són el titular d'Empresa i Ocupació, el professor d'ESADE Francesc Xavier Mena, el nou conseller de Sanitat, el president de la patronal catalana d'hospitals, Boí Ruiz, i la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que és advocada de l'Estat cap a Catalunya.

Joana Ortega: Governació i Relacions Institucionals

La dirigent d'Unió serà la número dos del govern i qui portarà el pes de les negociacions amb Madrid.
Joana Ortega, portaveu d'Unió i fidel col·laboradora de Josep Antoni Duran i Lleida, serà la nova consellera de Governació i Relacions Institucionals i, a més, s'erigirà en la número dos del Govern que presidirà Artur Mas. Això implica que, quan Mas s'absenti del país, Ortega es convertirà en la primera dona a exercir de presidenta de la Generalitat en funcions.

Aquesta psicòloga, nascuda a Barcelona el 1959, casada i amb tres fills, és militant d'Unió des de 1985 i forma part del comitè de govern del seu partit des de 1996. Ha estat regidora de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre 1995 i 2007, diputada al Parlament des de 2006 i ha exercit els últims anys de portaveu d'Unió. Ortega, valor a l'alça dins del seu partit, avalada pel mateix Duran, va ser en les passades eleccions catalanes la sotsdirectora de campanya de CiU, al costat de David Madí.

Encara que el seu nom havia sonat per ocupar la Conselleria de Benestar Social i Família, finalment es quedarà una cartera de perfil més polític, la de Governació i Relacions Institucionals, la qual cosa implicarà interlocució amb el Govern espanyol, tasca en la qual col·laborarà el mateix Duran.

Felip Puig: Interior

Un animal polític per a una de les àrees més difícils del Govern.

El número 2 de CDC Felip Puig, un verdader animal polític, assumirà una de les carteres més difícils, la Conselleria d'Interior, que ha estat blanc de les crítiques durant la legislatura 2006-2010 per la gestió del seu predecessor, l'ecosocialista Joan Saura.

Nascut a Barcelona el 1958, Puig és un dels representants del sector més sobiranista de CDC. Controla l'aparell del partit i és conegut per ser un tot terreny de la política, com ha demostrat durant les múltiples responsabilitats que ha afrontat en la seva carrera.

Malgrat els rumors que el situaven fora del Govern, Mas ha optat per incloure un home fort en una Conselleria fonamental, que entre d'altres reptes, tindrà la supressió de la limitació dels 80 quilòmetres per hora en els accessos de Barcelona com una de les primeres mesures estrella a adoptar, i també del Codi Ètic dels Mossos d'Esquadra impulsat per Saura, i que té la contundent oposició dels comandos de l'esmentat cos.

És un dels més experimentats col·laboradors de l'equip d'Artur Mas, l'ha acompanyat durant els seus set anys de l'oposició en la travessia en el desert primer com a portaveu parlamentari i després com a segon de bord de CDC.
Els seus estudis en Enginyeria de Camins van servir-li per assumir dues conselleries amb un marcat caràcter tècnic: primer la de Medi Ambient (1999-2001) i després la de Política Territorial i Obres Públiques (2001-2003).


Andreu Mas-Colell: Economia i Finances

Economista reconegut en l'àmbit internacional amb experiència de Govern.

Andreu Mas-Colell, catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i president de la Barcelona Graduate School of Economics, torna a la primera línia política després de ser conseller d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació amb Jordi Pujol entre 2000 i 2003.

Ara, Artur Mas l'ha fitxat per encapçalar una Conselleria crucial, la d'Economia, i dirigir les finances de la Generalitat en un moment complicat, ja que la crisi ha retallat dràsticament els ingressos i ha fet més necessària que mai l'austeritat que predica Mas. Mas-Colell, de 66 anys, té un bagatge acadèmic demostrat i és un economista conegut a escala mundial. Ha estat catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard entre 1981 i 1996 i professor d'Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia del 1972 al 1980.

D'entrada, rep del seu antecessor, Antoni Castells, unes previsions econòmiques que auguren que la Generalitat tancarà 2010 amb un dèficit entre un 0,7% i un 0,9% per damunt de l'objectiu d'estabilitat pressupostària

Josep Maria Pelegrí: Agricultura i Medi Natural

Josep Maria Pelegrí i Aixut, nascut a Lleida el 1965, torna al Govern per dirigir aquesta vegada la Conselleria d'Agricultura i Medi Natural, després d'haver gestionat la de Governació i Relacions Institucionals entre 2002 i 2003, durant l'últim any de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat. És un nomenament que premia la discreció d'un polític que va ingressar a UDC als 17 anys, i que ha desenvolupat una llarga trajectòria en el partit, en què s'ha convertit en el número dos del líder democratacristià, Josep Antoni Duran, i ha ocupat la Secretària General de la formació des del 2004.

Sovint se'l recorda simpàticament com el fill de la icona televisiva Pelegrí, Pelegrí, Pelegrí, que a finals dels 90 va saltar a la popularitat per la seva intervenció en un programa de tarda de TVE, on va provocar la hilaritat del públic amb els seus dubtes reiterats davant una pregunta del presentador.

Irene Rigau: Educació

Psicòloga, docent i exconsellera amb Jordi Pujol.

La nova consellera d'Educació, Irene Rigau, és natural de Banyoles però actualment combina la seva residència a Barcelona i Ribes de Freser, terra del seu marit, en la qual la diputada passa el cap de setmana.

El 1999 va ser escollida consellera de Benestar Social, cartera que poc després es denominaria Departament de Benestar i Família. Llicenciada en Psicologia, la seva vida està íntegrament vinculada, ja que va ser mestra de parvulari, Primària i Secundària en escoles públiques de diverses poblacions de Girona, com Brunyola, Salt, Argelaguer i Celrà.

Rigau combinava l'ensenyament a l'escola amb l'aprenentatge a la universitat, ja que es va llicenciar a Psicologia en l'Autònoma de Barcelona (UAB) i va estudiar un curs d'Administracions Públiques a ?ESADE. Va impartir classes de psicopedagogia a la Universitat de Girona (UdG) i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fins arribar a ser inspectora ?d'Educació. En la seva trajectòria, Rigau ha viatjat a Finlàndia, ?Escòcia, Suïssa, Luxemburg i Holanda per conèixer els seus sistemes educatius. Entre les seves aficions hi ha la resolució de sudokus, caçar bolets, pràctica en la qual afirma ser bona, la cuina, la lectura, i passejar a peu i en bicicleta.

Lluís Recoder: PTOP i Sostenibilitat

Lluís Recoder ha passat els últims anys de ser un integrant del sector crític de CDC, després de reclamar una renovació del seu discurs i direcció, a ser un valor a l'alça en convertir-se en el nou conseller de Política Territorial i Sostenibilitat.
Casat i amb tres filles, és especialista en dret urbanístic. El 1976 es va fer militant de CDC i va participar en la fundació de les joventuts vinculades al partit, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual ha estat secretari i president de 1986 a 1991.

Nascut a Barcelona el 1958, la trajectòria política de Recoder l'ha portat a ser diputat de CiU per Barcelona al Congrés dels Diputats entre 1986 i 1999, any en el qual va ser elegit diputat al Parlament i alcalde de Sant Cugat del Vallès. Com a diputat a la cambra catalana, Recoder va ser-hi present dues legislatures, de 1999 a 2006, any en el qual va dimitir al·legant que volia dedicar-se a la política municipal. Encara que a les autonòmiques de 2006 Recoder va declinar l'oferta de Mas per anar a la llista, sí que ha acceptat formar part de la candidatura que finalment ha coronat Mas president de la Generalitat, i aquest ha correspost la seva implicació atorgant-li una cartera de pes.

Francesc Xavier Mena: Empresa i Ocupació

Un acadèmic independent partidari de l'austeritat per aturar la xacra de l'atur.

Francesc Xavier Mena López, és catedràtic d'Economia de la Universitat Ramon Llull i professor d'ESADE. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Dret per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona.

A ESADE, Mena ha estat director del Departament d'Economia (1992-2000) i dels màster en Direcció Econòmica Financera, Direcció de Màrqueting, i Direcció de Producció i Operacions. Va ser també dirigent de programes de la Unió Europea.

Mena sempre ha fet una aposta clara i contundent per l'austeritat i així s'ha vist en les seves crides a fer front al dèficit públic i a justificar les retallades que porten a terme les administracions.
El nou conseller creu que si es fan les reformes necessàries a ?partir del 2012 l'economia creixerà. Francesc Xavier Mena creu que calen "noves vies de ?generació d'activitat i això exigirà reformes a l'empresa, al sistema ?financer i a l'administració". ?També creu que calen "mesures difícils" per reduir el deute públic que ?poden tenir implicacions negatives sobre el consum a curt termini.

Boi Ruiz: Sanitat

El president de la unió catalana d'hospitals és un ferm defensor del copagament.

Boi Ruiz creu que el sistema sanitari gaudeix d'una certa "sensació de gratuïtat". Ruiz ha plantejat que el malalt pagui pels àpats dels hospitals, pel transport sanitari o que faci front a taxes pels medicaments que es pren quan s'està ingressat. El nou conseller creu que aquestes hipotètiques taxes no serien per afany recaptatori sinó la promoció de l'ús racional dels recursos.

L'any 2008, Ruiz va plantejar aquestes mesures a la consellera Marina Geli.

Boi Ruiz va néixer a Barcelona ara fa 56 anys. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l'Escola d'Alta Direcció i Administració de Barcelona (EADA). També ha dirigit projectes de consultoria nacional i internacional i ha estat l'autor de diversos articles i estudis sobre la sanitat i atenció a la dependència.

Ferran Mascarell: Cultura

El conseller del PSC i de CiU.

El socialista Ferran Mascarell torna a ser conseller de Cultura, ara amb Artur Mas, que compleix part de la seva promesa d'incloure a 'els millors' més enllà del seu color polític, com acredita la llarga trajectòria de Mascarell com a gestor de la cultura a l'Ajuntament de Barcelona i en la Generalitat. Després de ser conseller de Pasqual Maragall durant uns mesos, Mascarell va haver de cedir la cartera a Joan Manuel Tresserras perquè l'acord del tripartit de Montilla donava a ERC la designació del titular d'aquest departament. En 2007 va renunciar al seu escó del Parlament per passar a l'empresa privada, en ser nomenat conseller delegat de RBA Audiovisual, càrrec que ha ocupat fins ara, a més de la Vicepresidència de l'Ateneu Barcelonès i de dirigir un màster cultural a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Va presidir l'Associació de ?Publicacions Periòdiques en ?Llengua Catalana, i va impulsar el ?projecte inicial del CCCB, el I Pla Estratègic del Sector Cultural de Barcelona i el Pla d'Equipaments ?Culturals de la ciutat, a més de ser el delegat a Catalunya de la SGAE.

Nascut a Sant Just Desvern el 1951, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (UB). Editor i director de la revista L'Avenç i director de Saber de finals dels 70 a principis dels 80, és autor de diversos llibres, com La cultura en l'època de la incertesa i Barcelona i la modernitat.

Malgrat estar en l'empresa privada, Mascarell s'ha deixat veure en actes públics diversos -fins i tot algun de la fundació Catdem, think thank de CDC-, s'ha deixat sentir en tertúlies radiofòniques, i ha deixat que li donés suort gent que l'havia animat a ser alcalde de Barcelona. Ell mateix s'havia ?mostrat aquest any disposat a optar a l'alcaldia, i a presentar-se a unes primàries del PSC.

Josep Lluís Cleries: Benestar i Família

Un expert en les polítiques socials am el clar objectiu principal d'impulsar una llei catalana de la Dependència.

El diputat de CiU al Parlament Josep Lluís Cleries, un expert en polítiques socials, serà el conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat i una de les seves missions serà impulsar una llei catalana de la Dependència. Diputat al Parlament des de 2003, Cleries ha estat el flagell dels consellers del ram del tripartit, especialment crític amb l'aplicació de la llei estatal de Dependència.

Se'l considera un dels més grans especialistes en la matèria dins de CiU i se'l coneix pels seus contactes amb el teixit associatiu de titularitat privada en el món assistencial. Militant de CDC, Cleries és enginyer industrial, diplomat en funció gerencial en l'administració pública per ESADE i diplomat en desenvolupament directiu en l'administració per l'IESE.

Ha estat president del Moviment de Centris d'Esplai Cristians, president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d'Esplai, cofundador i membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l'Infant, i director d'activitats d'oci infantils i juvenils de l'Institut Pere Tarrés.

María Pilar Fdz. Bozal: Justícia

Una advocada de l'Estat en cap a Catalunya per fer molt més moderna i ràpida la justícia.

La nova consellera de Justícia, María Pilar Fernández Bozal, era fins l'actualitat advocada de l'Estat en cap a Catalunya. Ara, haurà d'afrontar la tant reclamada modernització de la justícia, l'increment de presos i la creació del Consell de Justícia de Catalunya que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia va escapçar. Bozal, de 47 anys i que exerceix des de l'any 1986, té una dilatada experiència com a advocada i no milita en cap partit. Catalunya és l'única comunitat amb competències en presons i política penitenciària. A més, és una de les onze autonomies amb competències en matèria d'Administració de Justícia, cosa que suposa la gestió dels mitjans materials, com edificis de jutjats, i personals, o sigui tots els funcionaris excepte els secretaris judicials i els jutges. La nova consellera serà l'encarregada de demanar al Consell General del Poder Judicial i al Ministeri de Justícia que promoguin nous jutjats a Catalunya, que enviïn més jutges i magistrats al país, davant la rotació crònica que actualment pateix Catalunya, i la convocatòria d'oposicions per a funcionaris de justícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook