El comunicat d'ETA de declarar l'alto el foc "permanent, general i verificable" és una bona notícia. I és que el mal anomenat "conflicte basc" fa massa temps que dura. Si bé, aquesta és l'onzena vegada que la banda terrorista declara una treva, aquesta conté elements nous positius, en entre d'altres, la seva verificació per la comunitat internacional i la desaparició en el text de reminiscències a la història, a les armes i a la necessitat de guanyar.

Líders polítics europeus de diferents signes apressen uns i els altres, la política dels partits independentistes i nacionalistes bascos, també. La ciutadania farta de la violència indefinida i de les treves temporals valora positivament només aquells polítics decidits a trobar una solució ?definitiva. En aquest sentit, Arnaldo Otegi, líder de l'esquerra "abertzale" afirmava, en una entrevista a John Carlin -autor de "El Factor humà" on s'explica de prop el procés de reconciliació i de solució del conflicte a Sud-àfrica a mans de Nelson Mandela-, que no existeix més camí cap a la independència que el que es desenvolupi per vies pacífiques i democràtiques: "No contemplem compatible amb ?l'estratègia independentista el recurs a la violència armada". En aquesta entrevista del 17 d'octubre passat d'El País, Otegi demanava a ETA que declarés un alto el foc "unilateral, permanent i verificable".

Per aquells que tenim memòria, encara recordem com anys enrere, les estratègies de l'esquerra independentista passaven per un xoc frontal, amb o sense violència, amb els altres partits del País Basc i amb Espanya. Francament importava poc el mitjà, si s'aconseguia la finalitat.

Avui assistim a un canvi, per petit que sembli, però un canvi. ETA aplica allò que el líder de la esquerra "abertzale" ?demana. Abans, es donava en el sentit contrari: ETA matava i els polítics d'Herri Batasuna justificaven l'acció, denunciant la criminalitat del Govern espanyol i parlant d'una guerra que s'havia de guanyar. De lluita, armes i guanyar n'està farcida, la declaració de treva d'ETA del setembre passat.

Llàstima de tots els processos de treva que s'han declarat i de negociació que s'han dut a terme abans. Però com a qualsevol conflicte, aquest també ha de ser abordat, gestionat i resolt per les parts implicades si es pretén que surti bé. En un conflicte, es pot aturar la violència, es pot facilitar el moment i les condicions per negociar, es poden persuadir les parts a abandonar definitivament la lluita i a obrir el diàleg permanent, es poden aportar formules, processos i instruments per gestionar el conflicte i mediadors preparats per fer-ho, però res funcionarà si les persones i els grups enfrontats no prenen la decisió i orienten les seves passes cap a la solució.

I és que mentre que altres països amb altres conflictes similars han aconseguit dur a terme processos de pau i acordar solucions compartides des de la política i els instruments de la democràcia; el mal anomenant conflicte del País Basc ha quedat aturat. Per sort, el temps passa per a tots i també per a ETA, provocant, fins i tot, que aquells que en el passat van creure i apostar pel terrorisme, avui neguen la legitimitat de la violència per construir un projecte col·lectiu de futur.