Tenia previst acabar d'escriure aquests comentaris abans-d'ahir, respecte de la manifestació i aldarulls de dijous passat a Salt. Havia escrit que considerava els fets extraordinaris i molt greus, no tant pel que havia passat fins aquell moment sinó pel que significava l'actitud de provocació a l'ordre públic i el menyspreu a les mínimes normes de comportament apoderant-se del carrer i creient que tot s'hi val.
Deia, aquesta situació pot ser el començament i és un moment molt delicat perquè s'ha de ser inflexible per no permetre que es traspassi cap línia vermella del nostre funcionament i a la vegada prou hàbil perquè l'intent de posar solució no sigui pitjor que la malaltia.
Discrepava de la minimilització que es feia des del comunicat de l'alcaldia dient que que eren 25 o 30 joves, perquè eren molts més i la impressió és que estaven perfectament organitzats i dirigits. Desgraciadament els fets en 24 hores han empitjorat i fa que avui no sigui el moment de remarcar les diferències sinó de buscar els punts d'acord entre tots aquells que creiem que el carrer ha de ser de la societat civil en general i no dels brètols que s'aprofiten de la protecció que donen les nostres lleis però no les respecten.
Tornem, encara que sembli mentida, a les essències més primàries i bàsiques de la democràcia, que semblaven superades fa temps. No existeix la llibertat si no hi ha seguretat. Sense abusos per part de l'autoritat, però sense impunitat del delinqüent. Traduint-ho al que passa a Salt: De qui ha de ser l'espai públic?... I avui, vist el que ha passat aquesta nit, aquest és el nivell de problema que hem de resoldre.
Tenim una situació molt greu que cal afrontar de manera realista. Sabent que costarà temps, esforços i hi haurà moments decebedors. Que no es pot portar al conjunt de la població a engany amb solucions miraculoses que poden servir per guanyar unes eleccions però generen decepció i frustració si no es materialitzen.
La veritat és que són moltes les idees que avui em vénen al cap i potser no és el moment, per un criteri de prudència, d'expressar-les totes. Ja hi haurà temps per fer-ho. Ara, les premisses per superar aquesta crisi passen per reconèixer la situació real, definir les actuacions a emprendre que s'han de mantenir constants en el temps -anys-, implicació de totes les administracions, no deixar-se portar situacions puntuals que poden comprometre el resultat final i molta, molta fermesa per mantenir el rumb.
D'aquesta manera estic convençut que ens en sortirem. Salt té més de 1.100 anys d'història..., avui toca, més que mai, escriure una nova pàgina. Diferent, sí... però molt transcendent i amb l'esforç de tots.
