Les dades de l'evolució de la productivitat i dels costos salarials a Girona són ben clares. L'augment del 12,4% en la productivitat i del 48,1% en el cost salarial per treballador es tradueixen en un increment al voltant del 36% en els costos laborals unitaris. És a dir, que el cost en salaris de produir una unitat de producte ha augmentat un 36% a Girona entre els anys 2000 i 2009. Girona és la cinquena província amb un creixement més gran d'aquest indicador.

El cost laboral unitari és un indicador important de la competitivitat d'una economia, és a dir, de la capacitat de vendre els béns i serveis produïts. Un augment en el cost laboral unitari no implica necessàriament una disminució en la competitivitat. Per tal que la competitivitat disminueixi, l'increment en el cost laboral unitari s'ha de traslladar a preus sense que hi hagi millores o estratègies de diferenciació del producte ofert que siguin valorades pels compradors. En aquest cas, la menor competitivitat acabarà resultant en menys vendes, menys inversió de les empreses i menys llocs de treball. Si, per contra, l'increment en el cost laboral unitari no es trasllada a preus més alts, aleshores necessàriament es produirà una pèrdua en els marges empresarials. Aquesta pèrdua també s'acabarà traduint en menys inversió futura i, en darrer terme, en menys ocupació.

No hi ha una solució ràpida i fàcil a la pèrdua de competitivitat associada a alts costos laborals unitaris. Els remeis típics passen, d'una banda, per fomentar la productivitat a partir de promoure la competència en els mercats, la innovació i la formació dels treballadors i eliminar traves innecessàries a la lliure empresa. De l'altra, per lligar les millores salarials a les millores en la productivitat.

Tant a Girona com a Espanya encara queda molt camí per recórrer en la posada en marxa d'aquestes mesures. Com es comenta a la notícia, el 90% dels treballadors té un salari fix, sense cap criteri de flexibilitat en funció de la productivitat. Aquesta situació afecta de manera molt negativa els incentius a augmentar la productivitat. Si el salari és el mateix amb independència de l'esforç i dels resultats, aleshores no paga la pena ser més productiu.

Tot i ser necessari, passar a un model on la relació entre salari i productivitat sigui més estreta no és fàcil. Qualsevol canvi en l'statu quo sol topar amb l'oposició dels agents afectats. Més enllà de debats purament ideològics, l'anàlisi econòmica mostra que el nivell real de benestar de les persones només augmenta quan s'incrementa la seva productivitat.

Ras i curt, només podem gaudir de més béns i serveis si som capaços de produir més béns i serveis per treballador i vendre aquests béns i serveis al mercat. Una via clara per aconseguir-ho és establir els incentius adequats en l'àmbit empresarial lligant salaris i productivitat.