El ple del Parlament va escenificar l'acostament entre CiU i PP, ja que l'abstenció dels populars va permetre que l'avantprojecte del pressupostos de la Generalitat fos aprovat, amb l'oposició en bloc de tots els partits d'esquerra davant la retallada del 10% de les despeses. Fa pocs dies, l'abstenció de CiU va possibilitar al PP tenir les seves dues primeres grans alcaldies a Catalunya: Badalona i Castellefels, situades al cinturó de Barcelona. CiU i PP també pactaran a la Diputació de Barcelona, bastió inexpugnable de l'esquerra des de la transició.

El de CiU va aconseguir ahir a la tarda que els seus primers pressupostos hagin superat el tràmit parlamentari inicial, en ser desestimades les esmenes a la totalitat que s'havien presentat.

El pressupost de la Generalitat, que puja a 32.534 milions d'euros, amb un dèfici previst del 2,66% i una reducció global de la despesa del 10% (el que significa 2.680 milions d'anys respecte al pressupost de 2010), serà debatut a partir d'avui en les comissions del Parlament, fins que el 20 de juliol sigui retornat al ple per a votar les esmenes parcials. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va subratllar que, que, malgrat que la retallada del 10% significa un "sacrifici", això no vol dir que es produeixi "un desmantellament de l'Estat del Benestar". A més, va lamentar no poder comptar amb els recursos del Fons de Competitivitat que ha d'aportar l'Estat.

El portaveu del PP, Enric Millo, va defensar l'abstenció del seu partit davant "el canvi d'actitud del ", que ara sembla disposat a incorporar algunes propostes dels populars per reduir despesa supèrflua, acostar-se a l'objectiu de l'1,3% del dèficit i intentar que els ajustaments no afectin significativament a Sanitat, Educació i Benestar Social.

Els tres antics socis del tripartit, així com el grup mixt, van coincidir a carregar contra uns comptes que van titllar "d'antisocials", tot i que cap de les seves esmenes a la totalitat va prosperar.

El PSC va fer un últim oferiment a CiU i es va mostrar disposat a retirar l'esmena a la totalitat sempre que el renunciés a suprimir aquest any l'impost de successions, i davant el rebuig del conseller a la seva petició, la diputada Rocío Martínez-Sampere va constatar la seva oposició a uns comptes que "no van contra la crisi, sinó contra la cohesió social".

El diputat d'ICV-EUiA Joan Boada va censurar que els pressupostos presentats per CiU "no siguin els que Catalunya necessita", i va lamentar que el promogui un discurs alarmista sobre les finances catalanes per justificar la seva política de retallades.

Joan Puigcercós (ERC) va recordar que el seu grup està disposat a ajudar i a treballar amb el de manera "clara, constructiva i responsable" a canvi de dues coses: no reformar l'impost de successions -que només paguen el 6% dels ciutadans, els més rics- i no suprimir la sisena hora a les escoles públiques que la fan.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va indicar que "no hi ha legitimitat moral per retallar si abans es comença la casa per la teulada", cosa que significa disminuir la despesa en polítiques socials abans d'abordar altres reptes, com per exemple si calen tants ajuntaments i estructures administratives com les que hi ha actualment.

Mentrestant, Uriel Bertran va assegurar que Solidaritat no acata uns pressupostos que consagren la unitat d'Espanya i la submissió fiscal de Catalunya: "De què serveix tenir autonomia quan Espanya roba els nostres diners i ens obliga a fer retallades?", es va preguntar.

Joan Laporta (DC), per la seva banda, va plasmar el seu suport als pressupostos perquè set de cada deu euros es destinen a despesa social, tot i que va demanar el final de les retallades en el futur, i va mostrar el seu "orgull de formar part de la classe política" en el dia que tots els parlamentaris catalans van acudir al ple malgrat el setge dels indignats.

Des de CiU, el diputat Antoni Fernàndez Teixidó va indicar que ara més que mai cal explicar el detall dels comptes que, segons en la seva opinió, estan concebuts per superar la crisi i ajudar empresaris i treballadors a tirar endavant: "Vèncer la crisi és possible", va dir.