La manifestació convocada pel Moviments d'Indignats a Girona va aplegar, ahir a la tarda, unes tres mil persones que van fer un recorregut des de la plaça de Santa Eugènia (coneguda com la plaça del Barco) i fins l'edifici de la Generalitat de Catalunya. En aquest punt, l'organització va llegir el manifest 19J-Sortim als carrers!, que expressa una crítica al funcioment del sistema polític i econòmic, i una defensa davant els atacs de «criminalització» que, segons el text, ha patit el moviment dels indignants. La manifestació, realitzada en un ambient reivindicatiu i, alhora, festiu, va fer diverses parades en el recorregut, amb asseguda inclosa. La més rellevant va ser la realitzada davant la comissaria dels Mossos a la Gran Via de Jaume I (en el complex de la delegació del Govern), on els indignats van deixar a la porta (el recinte era tancat) una denúncia col·lectiva contra la policia autonòmica. En aquest punt, els manifestants, amb presència de persones de totes les edats, van tornar a demanar la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig (ja ho havien fet diverses vegades).

«Enfront la crisi, prenem el carrer». Aquesta era el lema de la pancarta d'obertura de la marxa. En el transcurs de la protesta, Pere Mià Camps, de Can Mià de Palol de Revardit, es va convertir en un dels animadors de la tarda. L'inici de la manifestació va començar, a avançar aproximadament, a un quart de vuit del vespre. Com a prèvia, els indignats van completar el recorregut previst en sentit invers (de plaça Catalunya a la plaça del Barco) en un recorregut que, lluny de convertir-se en una simple reunió d'indignats que es dirigien a manifestar-se, va esdevenir una prèvia de la protesta que començaria després. Un dels trets a destacar de la manifestació d'ahir va ser la diversitat de cartells, i consignes associades, que van mostrar els indignants en el seu trajecte. Els escrits es referien a qüestions com ara les retallades en els pressupostos de la Generalitat (i, en concret, a tall d'exemple, contra les afectacions en serveis socials i salut pública) o la implicació dels bancs en la crisi econòmica. Algun dels cartells eren redactats en castellà i no era difícil trobar-se amb persones d'origen immigrant reivindicant els seus drets socials i laborals. En l'aspecte econòmic, les queixes feien referència al fet que l'Estat està preferint salvar els bancs, que prioritza per sobre de les persones, o al·ludien a l'anomenat Pacte de l'Euro perquè, segons explicaven, aboca a la reducció salarial i de les pensions, la disminució de les prestacions socials, la coordinació de les polítiques fiscals (amb una harmonització dels impostos que obvia cada realitat estatal) i les retallades en despesa pública.

La manifestació va fer parades davant aquelles organitzacions que culpabilitzen de l'actual situació. Entre d'altres, a la plaça Marquès de Camps, al xamfrà de la Gran Via, on hi ha oficines bancàries. Amb anterioritat, havien col·locat cartells de protesta a la direcció provincial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.