L'estira i arronsa entre Ryanair i la Generalitat de Catalunya va escriure la setmana passada un nou capítol a la seva història amb l'anunci de la companyia irlandesa d'una reducció de gairebé el 50% dels seus serveis a l'aeroport de Girona per a la propera temporada d'hivern. A l'expectativa d'una reacció per part del govern català, bona part de l'interès se centra també en saber quin impacte econòmic tindrà per a les comarques gironines la tisorada de la companyia irlandesa.

L'escenari que es presenta és incert. Amb el debat de fons sobre la gestió de l'aeroport, queda per saber si el buit que deixa Ryanair podrà ser omplert per algú altre o si, per contrari, queda en el que hi havia abans de l'arribada d'O'Leary i els seus, un buit.

Per al catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, l'absència de l'aerolínia irlandesa no podrà ser coberta de cap manera. "És probable que altres companyies (i fins i tot Ryanair) ofereixin en el futur algunes de les rutes abandonades, però no hi ha ara ni en el futur proper cap companya diferent a Ryanair que pugui oferir un volum de servei com el que havia arribat a oferir Ryanair. Aquest és el punt delicat de la qüestió, tot i que els seus efectes econòmics hagin estat desmesuradament sobrevalorats".

El que sí que sembla cert segons els experts és que amb l'actual diferència entre les tarifes de l'aeroport del Prat i el de Girona, l'entrada de noves companyies complicada. És per això que Bel considera important que les decisions de direcció es puguin prendre des de Girona mateix, tot i que no preveu que això pugui passar en un futur proper. "Si la gestió dels aeroports fos individual i la regulació l'habitual a Europa, cada aeroport hauria de sufragar els seus costos amb els seus ingressos. El diferencial de taxes entre Barcelona i Girona seria molt més alt, i una gran part del problema desapareixeria. Això probablement passi d'ací a uns sis anys. És massa temps per Girona. El nus central del problema és aquest, la responsabilitat pel problema és clara, i això no ho arreglaria un conveni amb subvencions escandaloses per Ryanair. Em sorprèn la insistència d'algunes posicions que insisteixen a demanar que la Generalitat subvencioni indirectament AENA".

Per l'economista, el que no pot fer ara el govern català en la negociació amb Ryanair és agenollar-se i cedir a les pressions. "Entenc l'estat de percepció que genera aquesta dinàmica a Girona. I no sé el que farà finalment el govern de la Generalitat. El que a mi em sembla és que no té cap sentit econòmic ni de mobilitat que el govern subvencioni amb 15 milions Ryanair per la seva operació a l'aeroport de Girona. Esquemes passats com els acords fins 2010, de l'ordre dels 4 a 5 milions anuals, es podien veure com una compensació parcial per les sobretaxes que AENA estava cobrant a Girona, que expliquen el molt elevat nivell de beneficis que va assolir a anys com 2009 i 2010, i altres anteriors. Això dels 15 milions canvia radicalment els paràmetres de l'operació, i a més em sembla una broma -tot i que legítima- de mal gust en un país en que s'han de fer retallades de despesa en matèries tan sensibles com la Sanitat i l'Educació".