La selectivitat ha assolit rècord d'aprovats, amb un 95,21% de tots els aspirants, i amb una gironina com l'alumna amb la millor nota de Catalunya, un 9,7: Anabel Moreno Gil, estudiant del col·legi Vedruna de Ripoll. A més, la nota mitjana obtinguda pels estudiants gironins (un 6,4) supera lleugerament la mitjana del país (6,352).
Dels 25.435 alumnes que aquest juny s'han examinat de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), un total de 24.092 les han superades. Amb aquest 95,21% d'aprovats, la selectivitat supera els resultats del 2011, quan va aprovar un 94,54%, i bat un nou rècord d'"èxits" tal com ho va qualificar el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina.
La nota mitjana s'ha mantingut en un 6,352 -amb l'alça esmentada a Girona- i, tenint en compte l'expedient, la mitjana d'accés se situa en 6,8. A més, 125 estudiants han superat el 9, i els cinc amb millors resultats són noies.
Els estudiants que es van examinar de la selectivitat entre el 12 i el 14 de juny van poder consultar ahir les seves qualificacions, en general, millors que en anys anteriors. La nota mitjana dels exàmens ha estat un 6,352, lleugerament superior a la de l'any passat (6,305). Girona és la demarcació amb la mitjana més alta, seguida de Barcelona, Lleida i Tarragona. En canvi, Lleida, és la demarcació on els alumnes entraran a la universitat amb una nova global més alta, un 6,94, fent pujar unes dècimes (fins al 6,842) la nota global d'accés a tot Catalunya. Aquesta qualificació tambe és la mitjana d'accés més alta dels últims anys.
A les comarques gironines, 2.301 alumnes han aprovat la selectivitat amb una nota mitjana de 6,4, que és de 6,8 pel que fa a la qualificació d'accés a la universitat i puja al 7,09 si es mira la mitjana del seu expedient.
Per matèries, totes les notes mitjanes de les matèries comunes superen el 5, un fet que per Claudi Alsina "no era comú" a les PAU. L'alemany, amb un 8,59, obté la mitjana més alta, tot i que només 73 persones se'n van examinar. En català, s'ha registrat una mitjana de 5,99 i de 6,43 en castellà, una diferència que la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, no va voler valorar i es va limitar a assegurar que ja es dóna habitualment al Batxillerat; a més, va explicar que l'estructura dels exàmens de llengua d'aquest any, amb una opció de lectures obligatòries en tots dos idiomes, hi ha pogut influir. Història de la Filosofia, una matèria que van escollir el 60% dels alumnes, és l'assignatura amb una mitjana més baixa, amb un 5,91.
Amb aquests resultats es calcula que el 60% dels alumnes que al setembre van començar segon de Batxillerat ara són aptes per anar a la universitat. Malgrat tot, els responsables de les PAU van destacar que encara queden els alumnes que s'examinaran de la selectivitat al setembre i, per tant, confien que aquest percentatge pugi fins al 80% com en anys anteriors.
Aquest és el tercer any que les PAU segueixen el nou model que separa una fase comuna i una d'específica, en la qual es trien matèries concretes per poder millorar la nota final d'accés de l'alumne o, per exemple, serveixen per als estudiants d'algun cicle formatiu de Grau Superior que volen accedir a la universitat. Un total de 60.186 estudiants s'han examinat d'alguna matèria, tot i que les matriculacions són superiors. Gómez ho va atribuir al fet que molts estudiants de batxillerat finalment no necessiten pujar nota per accedir la universitat. Pel que fa als alumnes de cicles, Alsina va valorar el sobreesforç que representa per al col·lectiu i va reclamar tornar al sistema de quotes, que garantia un nombre de places a aquests estudiants.
Bona valoració dels resultats
Tant Alsina com Gómez van coincidir que els bons resultats no són casualitat, sinó que responen a la tasca dels centres catalans i a la idoneïtat de les proves en funció del currículum dels estudiants a Batxillerat. Per a la coordinadora de les proves, si la universitat de destí fer les proves els exàmens serien diferents, però actualment són la conseqüència "lògica i natural" dels programes de batxillerat i -va afegir- amb els resultats es demostra la bona "simbiosi" entre aquestes proves i els continguts. Tot i així, Gómez va reconèixer que cada any es fan modificacions.
Claudi Alsina, a més, va afegir que aquest 2012 no hi ha hagut sorpreses en les PAU, a diferència d'altres cursos en els quals un decret a mig curs ha canviat aspectes de les proves. Per això, Alsina va reclamar que els canvis sempre se sàpiguen abans de començar aquesta etapa educativa. Pel secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya, aquest fet, juntament amb l'accés obert de proves anteriors, permet als estudiants anar previnguts a les proves; per això va recordar la funció de "reordenar" que tenen aquests exàmens i no pas de fer una selecció.
