Menys democràcia. La reducció d'un 30% del nombre de regidors que va plantejar dimecres Mariano Rajoy suposarà més dificultats per als partits petits per accedir als consistoris i reforçarà el poder de decisió dels partits majoritaris. En el cas de les comarques gironines, CiU , PSC i ERC continuarien essent els principals beneficiats perquè encara que perdrien un bon nombre de regidors continuarien mantenint la major part de les alcadies i governs, amb molts menys representants a l'oposició que exerceixin el control democràtic.

Per contra, al conjunt d'Espanya, els principals beneficiats són PP i PSOE. La reducció suposarà uns 20.000 càrrecs públics menys, respecte als més de 60.000 actuals. Encara que en nombres absoluts seran les dues formacions amb més pèrdua de representació, en el seu conjunt no veuran afectada la seva quota de poder. En l'actualitat, el PP té més de 26.000 regidors, mentre el PSOE supera els 21.000 edils. Els populars en conservarien prop de 20.000, mentre els socialistes baixarien només fins a 15.000 representants. La tercera força és CiU, amb 3.800 regidors.

Si s'accepta la ficció d'extrapolar el resultats de les eleccions de 2011, es pot entendre quin és l'impacte de la mesura en les corporacions. En l'actualitat, la demarcació de Girona té 1.937 representants municipals. CiU va aconseguir 929 regidors gairebé el triple que ERC (357) i el PSC (351) i molt per sobre de la resta de forces: ICV-EUiA (59), PP (38), CUP (17), SI (9) i PxC (7). La resta de 212 regidors van ser per a altres formacions, la majoria partits independents.

En principi, el Govern Rajoy no aplicarà la reforma fins les eleccions de 2015, encara que el president del Govern no necessita cap consens amb cap altra formació política. L'Executiu hauria de reformar la Llei Orgànica de bases del règim local i l'article 179 de la Llei Orgànica 5/1985 de règim electoral general (LOREG) perquè es redueixin el nombre de regidors que conformen les corporacions locals. La LOREG es pot modificar només amb el vot de la majoria absoluta al Congrés, de la qual ja disposa el Partit Popular en l'actualitat. Per això no és descartable que un cop aprovada la reforma, el Govern pugui de manera extraordinària avançar la convocatòria municipal.

Un fet insòlit, però completament legal, com apunta el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbòs. El professor universitari considera que "no es pot aplicar al resultat electoral actual perquè seria anticonstitucional, perquè els regidors que han sortit han adquirit un dret a la participació política".

Arbós avisa que qualsevol reforma electoral "és un tema molt delicat" i com a reacció hi haurà molts altres partits que demanaran la seva. El catedràtic remarca a més que "és una mesura que té un elevat cost i a més afecta el nucli menys problemàtic de la gestió política. Molts regidors no cobren i no deixen de ser la primera representació dels ciutadans".

Arbós apunta que és necessària una "reconfiguració de les administracions, però es va en una mala direcció". El professor universitari apunta que es planteja el debat sobre "l'eficiència de la gestió pública, però es deixa de banda la legitimitat democràtica". "Si l'important és l'eficiència i no la democràcia, caldria tancar el regne d'Espanya i quedar en mans només d'Europa per reduir institucions", va ironitzar.