El nombre de desnonaments a l'Estat espanyol cada cop puja més. Només a la província de Girona ja se n'han fet 9.477 des de 2008 fins al primer trimestre de 2012 i n'hi ha 1.200 en procés d'execució. Arran d'aquest problema, quan el passat mes de febrer el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va anunciar que crearia un "codi de bones pràctiques bancàries" moltes famílies en risc de ser desnonades van respirar alleugerides, pensant que els seus malsons per fi s'acabarien i podrien viure més tranquils.

Segons aquest "codi", les famílies podien saldar el deute hipotecari que tenien amb el banc fent entrega de la seva casa. És el que s'anomena dació en pagament retroactiva. Amb aquesta norma, a més, els afectats podrien arrendar l'immoble per dos anys a un preu inferior al del mercat. Ara bé, del que semblava una molt bona solució per a milers de persones resulta que no es troben casos que ho exemplifiquin.

Condicions molt estrictes

Tant la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Girona, Marta Afuera, com persones en risc de ser desnonades, no coneixen cap cas d'aplicació real del codi. Tots diuen que és molt difícil aconseguir-ho, sobretot per les condicions duríssimes que imposen els bancs. Entre aquests, un dels més estrictes, segons els afectats, és Bankia, l'entitat bancària que més hipoteques va donar en el seu moment i, alhora, una de les que més desnonaments està portant a terme arreu d'Espanya.

La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, considera que el codi de bones pràctiques "és una tapadora de De Guindos" i que s'hauria de dir de "males pràctiques" ja que, per exemple, una de les condicions per ser beneficiari del codi és que el pis hagi costat, com a màxim, 200.000 euros. Segons la portaveu de la PAH, "a Catalunya la majoria de pisos tenen un cost superior a aquesta quantitat". Aquest fet es deu, en part, a la circumstància que són hipoteques que es van concedir durant la bombolla immobiliària. Això provoca que els propietaris no puguin beneficiar-se de la dació en pagament explicitada en el codi de bones pràctiques bancàries.

Una altra dada que fa difícil aconseguir la dació en pagament és que abans que els bancs es decideixin a concedir-la els afectats poden passar per un procés molt llarg. Segons Marta Afuera, "primer hi ha un refinançament, que és de dos anys, igual que l'obligatorietat bancària. Però a ningú li interessa el refinançament, el que volen és deixar de pagar. Llavors es procedeix a la quitança hipotecària, que significa que es redueix la hipoteca a la meitat i finalment hi pot haver la dació". També hi ha una tercera condició, que tots els membres de la unitat familiar han d'estar a l'atur i no cobrar la prestació.

La portaveu de la PAH afegeix que la "dació en pagament és una solució de mínims" ja que pot ajudar la persona afectada al principi però tard o d'hora segurament apareixerà un nou problema. Per exemple, poc abans que Zapatero deixés el Govern va fer una llei per als desnonats que consistia en què quan se'ls treu el pis i aquest se subhasta, el deute no queda liquidat. Han de seguir pagant el 60% del preu de taxació més interessos. Davant aquest fet, Afuera considera que el millor dins de no poder gaudir de la dació en pagament seria que "es pogués conservar l'habitatge i pagar un 30% del preu de taxació". De fet, aquest és un dels problemes que més afecta les persones en perill de ser desnonades ja que un cop han venut el pis al banc no tenen diners per pagar la resta del preu que els exigeix ?l'entitat bancària. Una llei, una ?possible solució per a milers de ?persones però sense èxit, aparentment.