El Govern català va sol·licitar ahir al Govern espanyol adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic, al qual demanarà prestats 5.023 milions d'euros, però ja ha advertit que no acceptarà "condicions polítiques" per disposar d'uns recursos "que són propis dels catalans".

El portaveu del Govern català, Francesc Homs, va precisar que el Govern usarà aquests recursos per complir amb el dèficit públic al qual està obligat (l'1,5% del PIB a final de 2012) i per refinançar "venciments pendents" d'aquí a final d'any.

El Govern català, que ja a final de juliol havia expressat la seva intenció de sumar-se a aquest mecanisme de liquiditat, va concretar aquesta sol·licitud d'adhesió al Fons de Liquiditat en la seva primera reunió després de les vacances d'estiu, i va urgir el Ministeri d'Hisenda a posar en marxa el fons al setembre perquè "no es compliquin les coses a tots".

Per evitar que es facin paral·lelismes entre l'ajuda financera de la Unió Europea a Espanya i la demanda de recursos de la Generalitat a l'Estat, Homs va subratllar que els catalans paguen uns impostos però l'Estat gestiona aquests recursos, i va afegir que, en canvi, els recursos que pot rebre Espanya es nodreixen de l'aportació d'altres contribuents europeus.

"Són uns diners que són dels mateixos catalans, que paguem amb els nostres impostos", va asseverar el portaveu de la Generalitat, que afronta uns venciments el segon semestre per valor de 5.755 milions d'euros.

Preguntat sobre què entenia per condicions polítiques, Homs va evitar entrar en concrecions, però els últims mesos l'Executiu va alertar de les conseqüències d'una hipotètica intervenció de Catalunya.

En qualsevol cas, l'executiu català que presideix Artur Mas està "convençut" que el Govern no imposarà condicions a Catalunya de caràcter polític, més enllà dels requisits financers de supervisió que implica l'accés a aquest fons de liquiditat i de les competències que li dóna la llei d'estabilitat financera.

L'Executiu català dóna per fet que amb el compliment del pla d'ajust aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera n'hi hauria prou.

La sol·licitud formal d'adhesió al Fons de Liquiditat evidencia les tensions de tresoreria de la Generalitat, que a més és la comunitat més endeutada d'Espanya, amb un deute que supera els 42.000 milions (el 21% del seu PIB), i ha d'ajustar el dèficit del 3,9% amb el qual va tancar 2011 a l'1,5% del PIB a final d'aquest any. Homs va comentar que amb aquests més de 5.000 milions de marge, el Govern deixa clara la seva voluntat de complir amb el dèficit màxim pactat, que és de l'1,5% del PIB, un objectiu que no obstant això va assegurar que és "molt difícil".

No obstant això, el Govern no va descartar ni que d'aquí a final ?d'any pugui posar-se en marxa un nou pla d'ajust -"en els temps que vivim ningú no pot descartar res" va dir- ni tampoc que el Govern renunciï a una nova emissió de bons minoristes. Tampoc no va precisar amb quin calendari compta el Govern per saldar els deutes corresponents a concerts sanitaris i educatius i els contrets amb entitats socials durant el mes de juliol, i simplement va comentar que ?s'abonaran "tan d'hora com es pugui".

Homs va expressar la necessitat que totes les administracions ?puguin finançar-se amb el mateix cost, i va recordar la petició de posar en marxa els "hispabons".