La Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va expressar ahir el seu ple suport al procés sobiranista iniciat pel Govern i el Parlament de Catalunya. La patronal gironina es postulava així en línia amb la resolució aprovada a principis de mes per la Cambra de Comerç avalant el full de ruta de Mas cap a la independència.

El posicionament de la FOEG es va fixar en una reunió de la junta rectora de la patronal i es va prendre "per unanimitat", va explicar el secretari general, David Hugas. La postura de la patronal gironina és radicalment oposada a la de la catalana Foment del Treball, de la qual formen part el president de la FOEG, Jordi Comas n'és vicepresident-, i que manté l'aposta pel pacte fiscal.

Hugas va voler deixar clara la independència de la FOEG: "Som una organizació amb entitat jurídica pròpia, no som cap delegació de Foment".

En aquest sentit, va assenyalar que la Junta Rectora de la patronal gironina va debatre llargament sobre la situació política catalana després de la multitudinària manifestació de la Diada. La conclusió unànime va ser clara: "Els empresaris gironins es posicionen al costa de la societat civil en línia al que vulgui la majoria del poble de Catalunya", va dir ahir el secretari general de la FOEG.

Tot i admetre, que el procés genera certa "inquietud", va afegir que "no tenim por de tirar les coses endavant. Les empreses de Girona són fermes i es posen a disposició del president pel que vulgui la majoria del poble", va concloure.

La FOEG se suma així al posicionament que fa prop de dues setmanes va prendre la Cambra de Comerç, o l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg).

Fa pocs dies, una altra patronal catalana, la Cecot, feia pública una enquesta entre 800 associats, el 53% dels quals expresava el seu suport a la independència de Catalunya.

Mentrestant, el president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, qüestiona que sigui el millor moment per fer grans canvis institucionals a Catalunya. En un acte a Barcelona fa uns dies argumentanva que en un context de crisi les empreses necessiten "debats polítics que no suposin obstacles afegits als projectes empresarials" i reivindicava el pacte fiscal com un instrument que "segueix sent vàlid".