El Partit dels Socialistes de Catalunya segueix en caiguda lliure, per la pèrdua de suports a les grans ciutats i per la pràctica desaparició a les comarques de muntanya i en els petits municipis. En gairebé la meitat de les poblacions gironines (107) el PSC no va superar el 5% dels vots. La marca dels progressistes no va obtenir cap vot en cinc municipis gironins: Campelles, Das, Sant Andreu Salou, Siurana i la Vajol. A més en 17 municipis més només va sumar un vot.

La sensació de debacle s'estén al llarg de totes les comarques. Poblacions com Arbúcies, Fornells de la Selva, la Cellera de Ter, Cornellà del Terri, les Planes d'Hostoles, Porqueres, Ribes de Freser, Sant Gregori van ser algunes de les destacades derrotes socialistes.

Tanmateix, el declivi més important és el de Banyoles, on el PSC va quedar en cinquè lloc amb només 412 vots, per darrere la CUP i del PP. A la resta del Pla de l'Estany, un dels llocs on la desfeta socialista es més sagnant, el PSC només va sumar 242 vots per fer un total de 654 suports, que significa un 3,94% de les paperetes vàlides. Mai s'havien donat uns resultats tan testimonials en una comarca.

L'escenari però no és una excepció i es poden trobar múltiples exemples de com els socialistes esdevenen una marca residual en nombroses poblacions gironines. Es simptomàtic que a Molló siguin la novena força o a Mieres, la vuitena. A llocs com Meranges empaten a 2 vots amb Ciutadans o a Montagut i Oix fins i tot els igual Escons en blanc. A Madremanya, la CUP multiplica per cinc els vots que obtenen els socialistes. En municipis com Sant Joan de les Abadesses, on el PSC té l'alcaldia, no han arribat al 9%, per sota de la mitjana de la demarcació.

El declivi socialista reflecteix una tendència que s'ha anat accentuant en les darreres convocatòries electorals. A les comarques gironines, el PSC va conservar el seu segon lloc en el conjunt dels ajuntaments al 2011 per l'enfonsament d'ERC en algunes grans ciutats com Girona. Els socialistes ja van obtenir els pitjors resultats històrics en les municipals de 2011, ja que fins aquell moment mai havien abaixat del llistó del 20% i llavors ja van quedar amb només un 19,75%. Cal remuntar-se al 1979, a les primeres eleccions democràtiques, per trobar un percentatge de vot socialista tan baix en unes municipals. els deixa amb 351 regidors, 107 menys que l'any 2007. En total, els socialistes sumaven 25 majories absolutes i 8 de relatives, malgrat que les absolutes no són en cap capital de comarca ni en les ciutats més poblades. La tendència però havia començat amb les eleccions al Parlament de 2010, en què es van quedar per sota del 15%.

Pel president del PSC i ja exparlamentari socialista, Joaquim Nadal, "des del 2010, els dubtes i les ambiguitats, la manca d'una línia clara, la indefinició pel que fa a l'eix nacional, així com un excés de la contenció pel que fa a la valoració dels governs de progrés, tot sumava perquè la gent ens situés fora del crèdit". Nadal va recordar que "hem gaudit d'un crèdit ampli i se'ns ha acabat. Ara són temps difícils i l'única manera era clarificar les condicions del crèdit". L'excap de llista socialista considera que s'havia d'haver resolt el debat nacional per centrar-se en el debat social. A mes lamenta que "en els llocs on no arribàvem a fer candidatures propies, ara hem esdevingut poc rellevants" i apunta que és "un problema intern de la marca, del producte i no de res que vingui de fora".

L'exlacalde de Salt, Salvador Sunyer, que ha donat suport a altres formacions i que va ser independent als inicis de la democràcia, remarca que el PSC "no és ni figa ni raïm" i va advertir que "a Catalunya el PSC no pot tenir la mateixa postura que a Extremadura o Andalusia".

El discurs i l'avançament

En el mateix sentit es va pronunciar l'exalcade de l'Escala i senador Rafel Bruguera, que va remarcar que hi ha un problema estructural en referència a les dificultats de la marca PSC i un altre de conjuntural per la convocatòria dels mateixos comicis.

Els dos diputats obtinguts pel PSC suposen l'entrada al Parlament tant del líder, Juli Fernández, com de la segona de la llista, l'exconsellera Marina Geli. Fernández va assegurar que el PSC ha fet autocrítica i la seguirà fent, però també va avisar que toca mirar al futur i per això continuarà ?defensant el model federal i catalanista, basat en polítiques d'esquerres.