Entre una hora en cotxe i deu hores en avió per veure Temps de Flors

Crema solar, molta aigua i una gorra o un paraigua per a protegir-se del sol. Aquests van ser alguns dels ítems imprescindibles per visitar Temps de Flors aquest matí, quan les altes temperatures no van deixar lloc a la por que una pluja espatllés el dia.

Així, el mal temps va donar treva el darrer cap de setmana de Temps de Flors, quan la ciutat es va omplir per veure els muntatges abans que es comencin a retirar. Mentre alguns dels visitants, la gran majoria locals, era la segona o tercera vegada que visitaven les exposicions de flors, per d’altres era la primera vegada.

És el cas de Maria Teresa Prima, d’Alfés, Lleida. Acompanyada de tres amics, va explicar que havien agafat el cotxe per passar el dia a Girona. «Trobar aparcament és el que ha estat més difícil», va lamentar. Amb tot, «ha valgut la pena, tot és preciós». Un dels seus acompanyants, Josep Massota, va remarcar que «he vist el Temps de Flors diverses vegades» i que «les flors es mantenen prou bé tot i ser dels darrers dia».

Entre riures i amb el mapa en mà, es van desplaçar cap a la plaça del Vi per a veure un dels primers muntatges, el de la Casa Carles. Allà, una de les hostesses que participen per Temps de Flors va comptant la gent que hi entra. «Hi ha molts visitants, he arribat als 1.900 per hora», explicava Coralí Juanola, qui va afegir que «es nota que fa bon temps». Preguntada per les diferents nacionalitats que ha vist passar pel muntatge,va concretar que «sobretot m’he trobat amb gent catalana».

La Catedral, l’epicentre

Un dels punts on més es va poder notar la gran afluència de gent va ser el carrer Ciutadans, una de les vies preferides dels visitants per arribar fins a la Catedral. En un dels seus trams annexos, concretament al carrer de la Llebre, Annelike Staal i les seves dues amigues, les tres provinents d’Holanda, van trobar un refugi a l’ombra per descansar. «El meu marit em va recomanar venir a Girona pel menjar i les vistes», va explicar Staal, tot afegint que «no sabíem que es duia a terme Temps de Flors, i ens ha encantat».

Tot plegat li fa pensar, va recordar, en alguns esdeveniments que es realitzen a Holanda, país en part conegut per les seves famoses tulipes: «Tenim la Bloemencorso Bollenstreek, una desfilada de carrosses plenes de flors».

Paral·lelament, al carrer de les Ballesteries l’afluència va continuar creixent durant el matí, en gran part dirigida també a la Catedral. Abans d’arribar-hi, però, els visitants s’entretenien fent cua per entrar a la Carbonera o als Banys Àrabs.

Tanmateix, a uns metres, a l’arc d’entrada a la plaça de la Catedral es formava una cua invisible de visitants impacients per veure un dels muntatges estrella de Temps de Flors. Famílies demanant que els fessin una foto o directament optant per utilitzar el selfie, d’altres utilitzant càmeres professionals o els seus telèfons intentant aconseguir el millor angle possible de les escales de la Catedral, plenes de flors blanques, omplien l’espai.

A dalt de tot de l’edifici eclesiàstic no era gaire diferent, com es va poder veure en la cua que es formava al cim de la Catedral per a fer una fotografia de les escales. A prop, Christine, turista francesa, aprofitava el seu últim dia a Girona. «He vingut per Temps de Flors i ha estat meravellós. No coneixia la ciutat i també m’ha encantat», va expressar. 

Aprofitant l’hora de dinar

Amb l’arribada de l’hora de dinar, les terrasses de restaurants propers a la Catedral o la Rambla es van omplir de gent afamada, deixant mitjanament buits els entorns de la Catedral, com els Jardins de la Francesa. Allà, fent cua hi havia Juan Fernández junt amb el seu cosí, Elio, de Córdoba, ambdós decidits a aprofitar la poca gent per visitar els espais més famosos.

El segon va relatar que només havia vingut a Girona un parell de vegades i que fins ara no havia tingut oportunitat de veure Temps de Flors amb calma. «És espectacular», va expressar.

Èxit de participació en la campanya de donació de sang de Temps de Flors

A prop dels jardins, Robert Poe i la seva dona, ambdós del Canadà, observen la Bruixa de la Catedral. «Hem tingut un vol de deu hores fins a Catalunya», va explicar, afegint que no sabien que existia Temps de Flors i que ha estat una «sorpresa agradable».

La presència de visitants de diferents nacionalitats és un fet que va notar Alba Morales, hostessa del Passeig Arqueològic: «He parlat molt de francès, sobretot als matins, quan venen grans grups de gent jubilada». Igual que Coralí Juanola, va coincidir en el fet que «l’afluència de gent ha estat igual o major que la del primer cap de setmana. Es nota que són els últims dies de Temps de Flors».