Primer va ser un sistema per eliminar la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats i ara per tractar les benzines que s'hi aboquen. Aquest és l'últim avenç d'investigadors del Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (Lequia) de la Universitat de Girona que, juntament amb un centre de recerca alemany, han identificat un nou material per recuperar la qualitat d'aigües contaminades amb benzines i que poden destinar-se al consum humà.
Es tracta de les zeolites, un material reutilitzable que funciona com un efectiu adsorbent dels compostos tòxics de les benzines quan s'aboquen a l'aigua; un fet que cada vegada és més freqüent. L'investigador Rafael González-Olmos és qui lidera aquest projecte a la UdG, que es realitza amb experts de l'UFZ-Environmental Research Centre.
Els investigadors presenten les zeolites -uns materials aluminosilicats nano-estructurats, modificants amb ferro- com una alternativa als tractaments biològics. Entre aquests hi ha l'ús del carbó actiu, que durant molt de temps s'ha utilitzat per tractar aigües contaminades per compostos tòxics com el metil tert-butil eter. Lequia assegura que aquest mètode resulta car i que, un cop esgotat, genera residus que s'han de gestionar de manera especial. Per aquest motiu, un equip d'investigadors de la UdG dirigit pel doctor González-Olmos ha estudiat alternatives per combatre els efectes d'uns vessaments i unes fuites de benzina que -tal com alerten des de Lequia- han crescut significativament les últimes dècades. El laboratori remarca que aquestes benzines contenen compostos "altament solubles, poc biodegradables" que "poden alterar les propietats d'aigües destinades al consum humà", entre els quals hi ha el metil tert-butil eter (MTBE).
Més eficaç i regenerable
En un treball publicat a la revista especialitzada Environmental Science & Technology, els investigadors gironins i alemanys han obert una nova via per millorar l'eficàcia d'aquest tipus de tractament i, alhora, reduir-ne els costos. En una primera etapa, les zeolites actuen com adsorbent del MTBE i s'ha observat que aquelles que contenen menys alumini són molt més eficients que carbons activats comercials. En una segona etapa, aquestes zeolites es poden regenerar in-situ fàcilment mitjançant un rentat amb peròxid d'hidrogen, en el qual tots els contaminants orgànics adsorbits, inclòs el metil-tert-butil eter, són transformats en CO2 i aigua a través d'un procés d'oxidació avançada. D'aquesta manera, els investigadors destaquen que l'adsorbent pot ser reutilitzat sense pèrdues significatives d'eficiència.
