El degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, Ramon Brugada, s'acomiada del càrrec demanant un "salt quantitatiu" en personal assistencial per garantir "la promoció dels millors professionals cap a l'acadèmia". En una carta de comiat adreçada a estudiants, personal docent i investigadors i PAS de la facultat, el cardiòleg afirma que no és cap secret que "Girona pateix uns greuges crònics en molts àmbits", però perquè es posicioni com a centre acadèmic d'excel·lència, cal treballar en aquest sentit, perquè "el nostre és un projecte fràgil, que se sosté gràcies a l'esforç afegit del professional assistencial, fet que se suma directament al sobreesforç que ja fa per mantenir la qualitat assistencial en època de molt pocs agraïments". Recorda, però, que aquesta decisió recau en les institucions sanitàries i que "la Facultat de Medicina i la Universitat només poden insistir-hi", i així s'ha fet en els seus anys al deganat, "perquè tant la qualitat com la viabilitat dels estudis en depenen directament".

En la missiva, Brugada destaca que en aquests sis anys des de la implantació dels estudis a Girona, l'equip directiu ha compaginat la docència i la gestió amb la investigació d'alt nivell, fet que, a parer seu, mostra que han "apostat activament per una universitat catalana del segle XXI".

Subratlla el cardiòleg que el projecte de la Facultat de Medicina representa més que "una ambició docent", ja que "es tracta d'una aposta envers l'educació mèdica superior a Girona, una aposta ferma del nostre territori per la recerca biomèdica i un garant de la formació continuada i, per tant, de l'assistència de qualitat a casa nostra". Missió que, destaca, continuarà ara centrat en la cardiologia i la recerca sobre les malalties cardíaques.

El doctor Brugada, que s'acomiada del deganat després que n'hagi sortit la primera promoció d'estudiants graduats -i amb la segona en camí-, fa balanç de la feina feta recordant que s'ha desenvolupat una facultat reclamada per moltes institucions i que es va posar en marxa al 2008, a l'inici de la crisi econòmica.

Recorda que "partíem del no res" i que des dels inicis s'ha treballat per adquirir infraestructures per garantir la qualitat docent, ja que al començament Medicina es va instal·lar en uns barracons de la UdG a Montilivi, sense finançament específic per a tenir infraestructures com una sala de dissecció, que era necessària des del primer any. "Aquestes mancances feien els estudis poc viables", confessa Brugada, que agraeix el mecenatge de la Diputació i Dipsalut per a aconseguir les instal·lacions actuals al carrer Emili Grahit. Posa com a exemple unes instal·lacions d'anatomia, de fisiologia, d'histologia i d'habilitats clíniques "que són d'altíssima qualitat per a l'aprenentatge del grau, visitades i desitjades fins i tot per facultats amb molts més anys d'història.

El degà de Medicina afirma que un dels objectius de l'equip directiu en aquests anys ha estat "garantir que cap estudiant es quedés a les portes de ser metge per raons econòmiques" i que s'han destinat més de 100.000 euros a beques.

També s'ha lluitat per obtenir recursos per a desenvolupar projectes de cooperació i recerca, i ho exemplifica amb un dels darrers, començat fa uns mesos: la formació d'uns 7.000 joves gironins cada any en reanimació cardiopulmonar i ús de desfibril·ladors. "Un projecte de salut pública, de solidaritat amb els estudiants i de màrqueting per a la universitat" en què participen estudiants de Medicina i Infermeria, facultat amb què s'han establert sinergies.