Eren quarts de vuit del vespre quan l'autocar arribava al Prado de Santo Domingo. El cel estava tapat i començava a plovisquejar. Eren només quatre gotes. Quan els jugadors van saltar a la gespa de l'estadi per escalfar ja plovia amb força i el duel va començar, a les nou de la nit, sota una pluja poc intensa però constant, d'aquelles que et deixen ben xop. O més que xop. Amb l'aigua que queia del cel, el Llagostera va quedar ben ofegat i va marxar amb les mans buides d'Alcorcón, encadenant ja fins a set jornades sense guanyar -2 punts dels últims 21- i oferint una sensació d'equip angoixat, sense reacció i resignat a conviure en les posicions de descens.
No va tardar gens el Llagostera en demostrar que s'estava ofegant. En un escenari en què la lluita de cada pilota al centre de camp és més que necessària, els blaugrana necessitaven agafar aire, però l'Alcorcón no donava treva. La possessió era només dels madrilenys i les aproximacions a l'àrea de René eren constants. Els primers avisos van arribar ben aviat amb un parell de pilotes que van passejar-se per l'àrea petita. El porter gadità tornava a mostrar símptomes d'inseguretat a l'hora de blocar l'esfèrica i l'errada més greu va arribar superat el quart d'hora de joc, en el gol local. Des del seu propi camp, Fausto va fer una assistència de 40 metres cap a l'esquena de la defensa gironina. Ruymán va estar lent, René va sortir a buscar bolets i el davanter David Rodríguez va tenir tot l'avantatge per fer una vaselina per sobre el porter i començar a celebrar el gol que evidenciaria encara més els problemes defensius de l'equip d'Oriol Alsina.
Sense trobar espais en atac ni tenir la capacitat de crear jugades llargues, els blaugrana es mostraven indecisos a l'hora de treure la pilota i la necessitat d'empatar no va fer-se evident a l'hora d'avançar línies. L'atac de l'Alcorcón seguia sent constant i David Rodríguez encara podria haver fet dos gols més abans del descans. A boca de canó va fer una rematada de cap que René, aquest cop sí, va aturar amb gran encert. El punta va tornar a fallar en una rematada de primeres des de dins l'àrea, enviant la pilota pocs mil·límetres al costat del pal esquerre. Sense Alcalá en l'onze inicial per primera vegada -va perdre's els primers minuts del curs- Jorge García i Ruymán formaven una parella de centrals dèbil i la majoria de centrades arribaven des de l'esquerra; la banda d'un desbordat Jordi Masó. Tampoc figurava en l'equip titular el capità Jordi López i el seu lloc al doble pivot l'ocupava Tito. El de Santa Coloma de Gramanet va carregar-se ben aviat amb una targeta groga i, en els primers 45 minuts, el van imitar Ruymán, Masó i Querol. El davanter reusenc havia tornat a la titularitat en detriment de Sergio León. L'aposta, però, no va donar resultat ja que l'ex del Nàstic va córrer molt però no va encarar porteria amb encert quan tenia la pilota als peus. Un dels responsables de fer-li arribar boles al davanter era Pitu. El saltenc estrenava titularitat però no va tenir l'oportunitat de combinar i al descans va cedir el seu lloc a Jordi López.
A la segona meitat calia fer el que no s'ha fet encara en les dotze primeres jornades: remuntar. Però ahir tampoc era el dia. I ja en són uns quants. L'equip visitant va tornar al terreny de joc amb més voluntat de tocar la pilota. Es van acostar a la porteria de Falcón amb una innocència que a Segona A no serveix per a res. Les rematades no arribaven ni en les accions d'estratègia. De fet, no va haver-hi cap xut entre els tres pals dels visitants en els 94 minuts de joc. I els locals van aprofitar un nou error defensiu als deu minuts de la represa. En una jugada sense aparent perill, al córner esquerre, el lateral Guichón es va treure una centrada cap a dins l'àrea i David Rodríguez va tornar a foradar la porteria de René. Aquest cop, la rematada rasa realitzada des de dins l'àrea va anar ajustada al pal dret i l'estirada del gadità no va poder evitar la segona diana local i el deliri en la parròquia madrilenya. Els seguidors ubicats en les grades sense cobertura ja havien tancat els paraigües i ja podien gaudir sense mullar-se del bon joc local.
Amb l'entrada de Sergio León en el lloc de Tito, les línies del Llagostera van avançar-se per buscar el gol de la reacció, però Querol seguia en fora de joc i les idees en atac no eren gens clares. Només Diego Rivas, amb el seu ofici, intentava sorprendre amb centrades cap a davant. Totes les accions eren massa innocents i no hi va haver-hi cap símptoma de millora en un equip que encadena set partits sense guanyar, que està només un punt i una plaça per sobre del cuer, l'Albacete. Segons els resultats d'avui, els del Gironès podrien quedar-se ja a cinc punts de la permanència. Els problemes segueixen sense solucionar-se, ni amb Santi Castillejo ni amb tres entrenadors.
