Fa només un mes que és a Palamós, on ha fixat la seva residència, però amb aquest temps Samuel de los Reyes (Sevilla, 1992) ja ha jugat més minuts a la lliga que no pas els que ha col·leccionat durant gairebé tota la primera volta vestint la samarreta del Lugo. Allà, al conjunt gallec i cedit pel Còrdova, mai va ser capaç de trobar el seu lloc. Passaven les setmanes però l'oportunitat no li va acabar d'arribar mai. No va ser fins que va rebre la trucada d'Oriol Alsina. A partir d'aquell moment, tot va canviar. No només va acceptar la proposta del Llagostera, sinó que ben ràpidament s'ha guanyat un lloc a l'onze titular. Just ara, que l'equip viu un moment dolç i ha escapat de la zona de descens, amb dues victòries consecutives que en seran tres si diumenge l'equip gironí es desfà del Barcelona B a l'estadi Palamós-Costa Brava.

D'entrenar com el qui més a Lugo però no jugar gairebé ni un sol minut, a ser indiscutible al lateral esquerre de la defensa amb el Llagostera. Quin canvi, no troba?

Doncs sí. Tot plegat ha canviat moltíssim i ho ha fet cap a bé. Allà, a Lugo, pràcticament no vaig jugar. Sí, un parell de partits de lliga i també dos a la Copa del Rei, però força espaiats entre ells, sense gaire continuïtat. Aquí és una altra cosa. Des que vaig debutar que no he abandonat l'onze.

I desitjant que així segueixi...

I tant! Però tampoc em puc confiar, perquè, com passa en totes les plantilles, de competència n'hi ha molta. De moment, amb el que he jugat fins ara, només puc dir que estic contentíssim i se'm nota.

Així li ho fa veure la gent que el coneix més?

Doncs sí. Ells saben el que he viscut durant tots aquests últims mesos i quin era el meu estat d'ànim, i ho comparen amb l'actualitat. La gent que em coneix, quan parlen amb mi, s'adonen que estic molt més content i no dubten a fer-m'ho veure.

Què més pot demanar?

Ara mateix, a nivell personal, res més. Això era el que estava buscant des de feia molt de temps. És el que, no ens enganyem, vol qualsevol futbolista. No només es vol sentir bé en un vestidor, sinó que tots volem ser útils per a l'equip. I això només s'aconsegueix tenint minuts. Amb el Llagostera, la història m'ha canviat de la nit al dia.

Parla d'un bon moment a nivell individual, però també s'ha de destacar que en l'àmbit col·lectiu les coses li rutllen, al Llagostera. Tot suma?

Sí, tot suma. Que l'equip hagi tornat a mirar cap amunt i el fet d'encadenar dues victòries seguides és quelcom que està ajudant el vestidor. Ara mateix estem molt bé, demostrant que tenim molta fam. Li posem moltes ganes i això es veu cada cap de setmana. És cert que potser ens toca ajustar algunes cosetes, però estic convençut que encara no ho hem dit tot i que podem fer moltes coses importants aquesta temporada.

Començant per guanyar el diumenge al Barça B.

Sí, però tampoc ens precipitem. És un equip a tenir molt en compte. Amb nanos molt joves i així no és gens fàcil jugar-los. És un filial i això vol dir que, o ens acabaran ballant sense donar-nos cap opció, o tindrem un gran dia i els passarem per sobre. És un equip inestable, que pot mostrar totes dues cares. El camp, les condicions del terreny de joc, tenir l'afició al nostre costat... Tot això ha de jugar a favor nostre i crec que, jugant a Palamós, podem guanyar el partit.

Abans em parlava de com li han canviat les coses des que va fitxar pel Llagostera. S'ho imaginava, ara fa uns mesos, que, no només marxaria de Lugo, sinó que aterraria a un equip que li faria un lloc a l'onze només aterrar?

No. Ni boig! A Lugo vaig entrar en una monotonia i no em va passar pel cap mai que aquesta temporada viuria una situació diferent. Estava content durant la setmana, mentre entrenava, però quan arribava el diumenge i no jugava, això em pesava molt i ho allargava durant uns dies. Aquí, en canvi, és diferent: estic més il·lusionat i cada dia tinc ganes d'aixecar-me, anar a entrenar i espero amb moltíssimes ganes el cap de setmana. Això era el que buscava i m'ho ha donat el Llagostera.

Necessitava confiança, vaja.

Sí, això mateix. Volia que un equip confiés en mi. Jo sé què és el que puc donar, però si ningú em donava l'oportunitat de demostrar-ho, notava que em faltava alguna cosa. Aquí tot és diferent.

És la seva segona etapa a Catalunya, després del Sabadell, i sembla que li prova aquesta terra. Ho creu així?

Sí, sembla ser que em prova venir per aquí... A Sabadell hi vaig estar molt a gust. I, de moment, aquí també la cosa rutlla. A més, amb la platja a prop, el caràcter de la gent... Quan estava a Lugo i va sortir la possibilitat de fitxar pel Llagostera, vaig parlar amb en Dalmau (defensa de Sils que juga al conjunt gallec). Em va dir que vingués, que no m'ho pensés ni dues vegades i crec que no m'he equivocat.

Andalús, però amb Catalunya com la seva segona casa, podríem dir...

Això mateix! Catalunya se'm dóna prou bé. Em porto molt bé amb la gent d'aquí, ja conec el seu caràcter i passo bastant desapercebut. Vaig a la meva bola i això també m'agrada.