Aquests dies a Albacete celebren les Ferias de la Virgen de los Llanos, les festes patronals de la ciutat, i ahir la UE Llagostera-Costa Brava va contribuir a que l'alegria fos completa. El dia feia per anar al futbol, i el Carlos Belmonte es va omplir d'aficionats esperançats de veure la primera victòria dels manxecs en aquesta Lliga.

L'eliminació quatre dies abans a la Copa del Rei precisament contra el mateix rival, el Llagostera, era un al·licient més per als locals. Al final, si tenim en compte el que es va veure sobre el camp, especialment a la primera part, una victòria per la mínima, i de penal, els acabaria semblant poca cosa, però suficient. El que no admet discussió és que el Llagostera va jugar malament, o no va jugar bé, diguem-ho com volguem, i ni l'entrenador Oriol Alsina ni els jugadors van amagar-ho als vestidors. Ho van reconèixer i és d'elogiar. Només així es millora.

El Llagostera va "començar" a jugar a futbol al minut 46 i llavors ja perdia per 1-0. Massa aventatge per un equip que practica tan bon futbol com l'Albacete. El partit d'ahir tancava una setmana exigent i potser aquesta sigui la raó de les dues cares que ha mostrat el Llagostera aquests dies, però es fa difícil trobar una explicació del perquè la imatge d'un equip pot canviar tan en tan poc temps. El Llagostera ha estat com el personatge de la famosa novel.la de Robert Louis Stevenson, capaç del millor i del pitjor, el que no ajuda a esvair certs dubtes.

La categoria, tot i ser exigent, et permet ensopegades però t'exigeix competir al màxim des del principi, i ahir els d'Oriol Alsina no ho van fer i si enlloc de l'Albacete el calendari et posa un rival més contundent et castiga amb duresa. Només alguns privilegiats es poden permetre el luxe de donar una part d'avantatge als seus rivals. El viatge de tornada a casa ha estat llarg, l'equip tornava per carretera només acabar el partit, i segur que el silenci de l'autocar es traduirà en la convicció que dissabte contra el cuer, el Tenerife, al Nou Estadi Palamós-Costa Brava, s'ha de tornar a veure la millor versió del Llagostera.