Què se sent quan es visita Montilivi com a rival del Girona?

Aquesta serà la segona vegada que m'hi enfronti, l'anterior va ser en la meva etapa d'entrenador del Sabadell, però són escenaris diferents perquè les funcions que faig tampoc tenen res a veure. Amb el Sabadell vaig jugar a Montilivi com a tècnic rival molt aviat a la lliga, en la vuitena jornada, quan encara era molt recent el meu pas fugaç com a director esportiu en la segona etapa. No era un moment ideal per a mi per tornar. Per mi sempre és especial anar a Montilivi i en el partit de diumenge, més enllà de voler guanyar els tres punts, no hi vaig amb cap recel ni amb cap ànim de revenja. Entre els dos clubs hi ha bones relacions, no només entre els directius, sinó entre les aficions, els tècnics, que són molt amics, i els mateixos jugadors, que tenen antics companys en un i altre equip.

Figurar de secretari tècnic li treu protagonisme?

Tinc la pell morta de ser protagonista. Ara mateix jo únicament estic centrat de ple a fer la meva feina al Llagostera de la millor manera possible i sóc plenament conscient que no sóc protagonista. A mi em toca seguir l'actualitat del primer equip amb l'Oriol (Alsina), en Gerard (Escoda) i l'"scar (Álvarez) i buscar la manera de poder ser més competitius. En això treballem, tot i que encara és aviat per treure conclusions. També segueixo el filial i els coordinadors de base. El Llagostera B?és líder de Segona Catalana i hi tenim posades moltes esperances perquè per a nosaltres és vital situar el filial a l'alçada que requereix tenir el primer equip a la LFP. Estar a Segona Catalana no ens afavoreix i per això lluitarem per l'ascens.

On es pateix més, a la banqueta o a la llotja?

A la banqueta. A la llotja tot és més fàcil de gestionar i pots analitzar el partit d'una manera més objectiva. Fins i tot li diré que pots gaudir del futbol.

Amb qui és més fàcil treballar, amb Oriol Alsina o amb Josep Delgado?

Sens dubte, amb Oriol Alsina. De fet només ha de mirar la quantitat de gent que va deixar de treballar al Girona en l'etapa de Delgado. Amb l'Oriol i la Isabel (Tarragó) és justament el contrari. En això el Girona i el Llagostera són molt diferents. El Llagostera, tot i ser un club professional i molt ben gestionat, que rep felicitacions de la Lliga, no ha perdut l'essència de club modest, humil, treballador, constant... de poble. I insisteixo, que això pot anar de la mà d'una gestió econòmica modèlica i no és casualitat que la LFP feliciti la presidenta tot i que tot just aquesta és la nostra segona temporada a la Lliga Adelante.

Quines altres diferències hi ha entre els dos clubs?

Nosaltres estem encara en vies de consolidació a la categoria i, en canvi, el Girona està plenament consolidat a Segona A després de vuit temporades i d'haver estat a punt de pujar a Primera un parell de cops. Diria que l'ascens és ja una aspiració del Girona. Mentretant el Llagostera té molt per aprendre, és clar, encara que també com li deia abans té una sèrie de virtuts que ha de seguir explotant.

El Llagostera va transformar-se a l'estiu en SAE. Es va fer accionista vostè?

Sí, sóc accionista del Llagostera i també del Girona. Jo, com la resta de treballadors del club, vam pensar que era una responsabilitat col·laborar en aquest procés i ho vaig fer per ajudar a ser SAE, requisit indispensable per poder seguir al futbol professional.

El Girona i el Llagostera tenen plantilla com per, en un objectiu de mínims per a tots dos, mantenir la categoria?

No tinc cap dubte que el Llagostera assolirà la permanència, ni tampoc del Girona. És més, fins i tot segons com vagin les coses podem estar tots dos lluitant per fites més importants. Tant ells com nosaltres tenim plantilles perfectament preparades per competir amb garanties a Segona, tot i que el nostre inici, quant a punts i classificació, no ha sigut el que tots hauríem volgut.

La falta d'instal·lacions segueix sent un handicap?

Sí, tenim 21 equips de futbol base i no sabem com encabir-los perquè al Municipal de Llagostera no hi cabem. No estem preparats per entrenar amb garanties i cal buscar vies de solució.