«Jo treballo cada dia per guanyar-me la confiança de l'entrenador. Avui he jugat, però seguiré com fins ara per tornar-ho a fer la setmana vinent», deia José Moragón el dissabte passat, a la zona mixta de l'estadi Palamós-Costa Brava. El balear, inèdit fins al moment (fins i tot René li havia pres el lloc a la Copa del Rei), va beneficiar-se de la lesió de l'andalús per jugar els seus primers minuts a la Lliga. Ja en tenia ganes Moragón, clau en l'ascens del Llagostera a la Segona Divisió A, però sense pràcticament protagonisme el curs passat a la categoria de plata. És per això que, tot i encaixar dos gols l'altre dia contra el Tenerife, confia que diumenge serà titular en el derbi amb el Girona. Un partit que té ganes de jugar. Perquè desitja com el que més els tres punts, però també perquè encara té una espina clavada d'uns mesos enrere.

Tot ve del primer derbi entre Girona i Llagostera al futbol professional. El 3 de gener d'aquest mateix any, tots dos equips mesuraven les seves forces a Palamós. Moragón, a qui li havia costat un munt poder jugar (no va ser capaç de desbancar René de la titularitat fins la jornada 13), formava part d'aquell onze. En només 26 minuts, el seu equip ja perdia per més d'un gol de diferència (0-2). Malgrat que en el primer, obra de Mata, ben poc hi va poder fer, una mala sortida va costar el cop de cap de Ramalho que va significar la segona diana en contra. La victòria va ser per als visitants i aquell vespre, el balear va enfilar el camí cap a la suplència. El cos tècnic va decidir que, després de 7 partits consecutius de Lliga en què només havia encaixat 5 gols, una de les solucions per canviar la dinàmica era tornar a rotar sota pals.

René va recuperar el seu estatus i el Llagostera, amb el pas de les jornades, va escalar posicions fins plantar-se a les portes de la promoció. És més:?Moragón, en moltes ocasions, no va anar ni convocat i era el jove Nico Ratti l'escollit per asseure's a la banqueta. En cap moment, ni Lluís Carrillo ni tampoc Oriol Alsina van voler anar més enllà quan se li preguntava per aquest tema. «Tenim tres porters (René, Ratti i Moragón)?i tots tres treballen en les mateixes concidions. Si en juga un és perquè ens sembla que ens pot aportar més que no pas els altres», es limitaven a respondre. Sense ja res en joc, Moragón va jugar els últims dos partits (contra Mirandés i Valladolid). Enguany també ha començat a la banqueta, però la baixa de René (en té per dos mesos) li ha tornat a oferir una oportunitat que no vol deixar escapar.